Ahir horabaixa, al salobrar de Campos, vaig poder observar set espècies de rapinyaires, què més puc voler? Un xoric, un falcó -empaitava un esbart de becs d’alena-, una àguila peixatera, una milana, una àguila calçada, quatre arpelles, i un mascle preciós d’arpella pàl.lida (Circus cyaneus) que em va permetre -em va regalar- una llarga i claríssima observació. Cal agrair sempre aquests fets menors en aparença. Fins i tot cal agrair el fred que vaig passar. Perquè podem recordar, gràcies al fred, la pell que ens protegeix i que ens fa únics, o ens ho pensam. Dins les basses del camí hi havia larves de moscart. Vaig perfilar un haiku:
Petita larva:
en la bassa del temps,
els dos som un.