Una prova de l’afirmat en l’entrada anterior. Copio, transcric.
“…el maig del 2014 l’Ajuntament de Barcelona va procedir al desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies, un edifici ocupat del barri de Sants. Varen intervenir-hi Mossos d’Esquadra i Policia Urbana, va haver-hi resistència popular i forta contundència policial, molt qüestionada per la seva brutalitat… A l’entrada de l’estiu un grup d’amics es va aplegar en un sopar a Barcelona, entre altres un bon amic meu… i un “casteller” d’Igualada. En la conversa va sortir Can Vies i la brutalitat dels Mossos (pilotes de goma, ferits, etc.). Algú va dir que per aquest camí els Mossos aviat serien pitjor del que havia estat la G. C.. En aquest punt, va intervenir l’igualadí per dir que amb la G. C. no es podia pas generalitzar amb tanta lleugeresa: havia sentit explicar als seus avis que d’Igualada en recordaven una vaga molt forta i violenta, que la gent estava molt espantada i temien que hi hauria morts. Va evitar la tragèdia, sense cap tret, el cap de la G.C, un mallorquí molt apreciat per la població i amb fama de bona persona. No en recordava pas el nom. El meu amic, que estava al corrent d’aquest treball, va preguntar si en cognom podia ser Ferrer. La resposta va ser afirmativa. Ferrer, doncs, va actuar com era preceptiu. Així va ser reconegut pels seus superiors i pels igualadins anònims…; també ens ha arribat que durant aquells dies a Igualada, la G.C. reforçada per sometents va protegir els edificis religiosos i públics per evitar els incendis que van ocórrer a altres ciutats. El cert és que d’incendis no se’n produïren i que aquesta estratègia… solament la podia fixar el “comandante de puesto”, que segons el testimoni oral del familiar d’aquest informant, va estalviar el que podia haver estat uns dies tràgics.”
Extret del llibre, encara inèdit, El capità Ferrer i el seu temps. El capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià (Inca, Mallorca, 1876 – Berga, Barcelona, 1954). El seu temps, destinacions i serveis. Assaig biogràfic d’un home de valors, interpretat des de la micro història, per Josep Noguera Canal.
El capità Ferrer era el meu padrí, el pare de la meva mare, na Miquela Ferrer Navarro. A la fotografia es reprodueix una escena d’algunes maniobres dirigides per l’oficial Ferrer, a cavall. En la foto, amb lletra seva, està escrit el següent: “Año de 1921. Ejercicios de tiro al blanco en BERGA (Barcelona)“.