Va de poesia i de paciència

Mary Oliver… Desconeixia l’autora americana, i he descobert que el seu treball és esplèndid. He llegit amb un guster La escritura indòmita (en la boníssima edició d’Errata Naturae, traducció de Regina López Muñoz), i pregunt: com no m’ha d’agradar una autora que diu, per exemple, “Yo no sería soberana de una sola brizna de hierba, mientras pueda ser su hermana” o “Cada uno de nosotros aporta al poema, al movimiento de la pluma, un mundo de ecos“. Absolutament preciós (i contundent). I tan m’ha agradat el seu escriure que ja tenc a casa un volum de les seves poesies: Felicity (Valparaíso ediciones), amb traducció de Nieves García Prados. És una escriptora que sap de la Naturalesa. Que sap que ella és Naturalesa. El cas de Wilfred Owen és molt diferent: vet aquí un jove patriota britànic empès a fer-se soldat en la Primera Gran Guerra (o no sabem per quin motiu es va allistar: potser per no passar per covard o per mal patriota, els dos grans xantatges de les pàtries). Pertany a un grup dit Els poetes de la guerra, amb Robert Graves, entre d’altres. Morí inútilment al front, després d’haver conegut, viscut, escrit i descrit que la Guerra és un infern abismal, una mentida infinita i una traició imperdonable a la Humanitat. O això pens jo. Fris de llegir els seus Poemes de guerra, traduïts per Jordi Fité (1984poesia). I ara, l’al.lusió a la paciència. Perquè, fa molt de temps que esperava trobar a la llibreria de segona mà Re-read (al carrer 31 de desembre de Palma) una edició de Los contrabandistas de Moonfleet, de John M. Falkner, un clàssic de les novel.les d’aventures (i també del cinema, hi actuava Stewart Granger, sota la direcció de Fritz Lang, poca broma!). Doncs, avui l’he trobat, aquest llibre. Nou de trinca. 2 euros. Quina bona sort! La troballa ha coincidit amb l’inici de la primavera, i amb l’arribada a Ciutat dels primers petits esbarts de falzies. Fantàstic! La paciència sol tenir premi.