De vides i experiències

Vull dir, lectures de vida i d’experiències reals (encara que després hagin passat per una necessària modificació o adaptació literària: de fet, potser tot el que un humà viu i conta, o tot el que és contat d’un humà per una altra persona, ha de passar per la Literatura o per la literatura). Deixem aquestes notes més pròpies d’un crític que d’un simple lector. Avui parl, doncs, de llibres que relaten fets viscuts o que apunten informació sobre persones i fets reals. Per exemple, aquesta biografia de n’Avelino Hernández, singularíssim personatge castellà (i mallorquí per decisió) i molt bon escriptor i sempre militant de causes solidàries i polítiques progressistes, que ha escrit na Teresa Ordinas, la seva companya. N’Avelino ens deixà un buit. A mi em va ajudar, quasi sense voler, en un moment determinat. Llegiré amb gust el que d’ell ens digui l’autora i amiga al text que edita Rimpega: Avelino Hernández. Desde Soria al mar. Serà el meu homenatge. Més literària que biogràfica és aquesta exploració de Michel Houellebecq sobre la vida i obra d’HPL, o sigui Howard Philips Lovecraft: H.P. Lovecraft. Contra el mundo, contra la vida (Anagrama). És un text breu, però, molt interessant i sobretot molt savi i molt ben escrit. N’he gaudit. Carlos Zayas, que viu a Biniaraix, exposa els seus variadíssims i intensos records -de la mà redactora d’un periodista: Jaime Mato- al volum Memorias de un aristo(á)crata. Socialista, polític compromès, militant ecologista al seu moment, tenaç i esperançat sembrador d’arbres a la coma de Son Torrella… És, el seu relat, un capítol de la història recent que va bé conèixer. Edita disset. Quadern d’Ifrity (Ensiola) és un brevíssim relat-crònica de Guillem Frontera sobre una experiència de trobada literària en aquest lloc del Marroc. Frontera és un dels grans autors mallorquins, i en l’àmbit de la llengua catalana, doncs. I és un notable intèrpret de la realitat. Els seus articles són una lliçó gairebé sempre: de saber mirar i de saber comprendre. I de saber explicar, que no és poca cosa. Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema) és l’aplec de notes que el poeta Ponç Pons recollí en la seva estada a Nova York, on assistí a qualque trobada de poetes fa pcos anys. El món d’avui ja no és el mateix. Aquest dietari complementa els que ens va regalant de temps en temps. S’hi manté la il.lusionada i permanent ingenuïtat que el caracteritza. Querido Waldo, de l’editorial Hojas en la hierba, recull les cartes que s’escrivien dos grans personatges de la literatura i la cultura dels EUA del XIX: Ralph Waldo Emerson i Henry David Thoreau. Qualcú ha lligat, segurament amb raó, Emerson i Whitman, com si la vida, la sensibilitat i l’obra poètica d’aquest fos impossible sense aquell de precursor. I sempre, passant per les reflexions i opinions de Thoreau, sense les experiències d’aquest en les seves caminades… I de caminades va El Camino, de Shirley MacLaine (Plaza y Janés), que vaig trobar a la llibreria de segona mà, i que vaig comprar perquè tot el que fa referència a caminades m’interessa. La veritat? El text té massa fragments delirants. No he estat capaç de llegir-lo sencer. Només són creïbles els trossos que es limiten a parlar, precisament, del Camí.