Paisatges i horitzons: l’obsessió

Potser ho és, una obsessió. O una il.lusió. O rastres de caminades en la memòria. M’agraden els paisatges insinuats, les marines interpretades des del somni, les platges buides i només suggerides, els horitzons que ens menen qui sap cap a on, sobretot si hi camines, sempre a peu, poc a poc… Tres d’ahir.