No anam bé…

Sóc molt crític amb la manera que ha tengut l’Estat espanyol de respondre a la crisi sanitària del COIV-19: “aquí sólo mando yo”, “ordeno y mando”, i uniformes i medalles i fraseologia militar nacionalista en les sessions informatives amb la premsa. L’altre dia, el general que (suposadament) informa va mencionar fins i tot… la Guerra de Cuba! Què els fiquen dins el cap a les Acadèmies militars? M’estim més no saber-ho… Llenguatge bèlic i parament espanyolista, doncs, en una crisi sanitària universal! Apel.lacions a l’”orgullo de ser español” quan hauríem d’apel.lar a l’orgull de ser simplement sers humans compassius i solidaris. De veres que tot això em fa por: ja ho he dit fa unes setmanes. I la cosa va creixent, com una marea negra que s’escampa sense que te n’adonis… En un diari espanyol de pensament conservador, i de veres que per a mi quasi tots ho semblen, un titular ja parla de “caídos”… quan es refereix als morts per causa del virus si són membres de l’exèrcit, de la policia o de la Guàrdia Civil. Caídos!!! A l’Estat espanyol s’està preparant una gran reversió democràtica i ens en penedirem tots. Fins i tot molts dels que hi creuen encara. Però, hi ha més coses. Aquí, un lider polític local, membre ara del partit de l’extrema dreta espanyola declarada, i abans membre de l’extrema dreta espanyola oculta, ha aconseguit, amb el suport d’un sindicat de policia, que Unió de Pagesos retiri un anunci on apareixia Valtonyc com a animador a comprar productes del camp mallorquí… És a dir: ens fan por.  Ens diuen el que podem o no podem fer. I obeïm. Callam. Se’ls ha donat massa poder. Continua manant, doncs, qui sempre ha manat: l’España (amb “ñ”) de cupletistes, toreros, capellans, militars i guàrdies civils colpistes. Això sí: Constitucional. L’Espanya que condemna Valtonyc amb sentències de tribunals que no volen saber res del dret a la llibertat d’expressió. L’Espanya que tolera -i mira cap a una altra banda- la corrupció ben demostrable de la Monarquia. Pobre Valtonyc! Condemnat per dir dois enfilats en un rap! Pobres de nosaltres! L’Espanya, en fi, espanyola, de sempre. La de la Legión alçant un Sant Crist barroc…, i davant la gent extasiada de goig. Tenc, de veres, por.