I ara, en Rafel!

Què està passant? Per què tanta mala notícia i tanta pena? No puc donar-hi crèdit. Ara és l’amic Rafel Crespí -professor, escriptor, polític- qui ens ha deixat, sobtadament. No és possible! No sé què dir. Em sento incapaç d’expressar el meu desconcert i el meu sentiment de tristesa. Per què, en Josep Maria? Per què, en Rafel? Ha mort en Rafel Crespí, ex-alumne meu de quan jo començava la meva feina de docent al col.legi Sant Antoni Abat de Son Ferriol. Érem amics. Ho vaig dir en una entrada en aquesta pàgina, dia 21 de novembre de 2017, quan en Rafel va fer que jo fos el Poeta del mes a l’Institut Berenguer d’Anòia d’Inca on treballava. Jo havia publicat aquest any els meus poemaris. Els seus alumnes en feren una lectura commovedora. Confesso que aquell dia va ser el primer dia de la meva vida en què vaig sentir-me, a la fi, escriptor. Gràcies, Rafel! Recupero, d’aquella entrada la fotografia en què els dos ens donam suport, jo molt agraït de la seva consideració. Rafel, Rafel…