Adéu, bon amic Aloy

Si he tengut un bon lector, ell és en Josep Maria Aloy. Lector i protector. Sé que, quan era el cas, defensava les meves obres, críticament i generósament alhora. Ferm en les seves opinions sobre autors i llibres, sempre ben fonamentades, i esclaridores. Ha cregut sempre, i d’aquí ve que li degui aquest brevíssim homenatge, en el meu treball d’escriptor, potser més que jo mateix. Ha sabut que els autors i autores de les Illes que escrivíem obres per a lectors infantils i juvenils érem una part important del fet cultural català. Ha mort. És desolador. Vaig parlar amb ell una estona quan va anunciar que deixaria de fer entrades al seu blog Mascaró de Proa. Va ser el maig passat… Cada entrada en el seu blog és una lliçó: tant de bo que no descomparegui el blog o que qualcú en faci una edició impresa de les entrades… Hem coincidit en jornades i congressos i publicacions dedicats a la literatura infantil i juvenil en llengua catalana, de la que n’era un grandíssim coneixedor i divulgador, sempre positiu a l’hora d’avaluar la feina dels autors i autores dels nostres Països Catalans; hem debatut en jurats de premis literaris. En recordo un especialment, a Menorca, amb en Pep Molist i les parelles. Dies feliços. I ara, no sé què dir. He après moltíssim d’ell. Ha estat un gran mestre per a tots els qui treballam en aquest petit i tan divers món literari nostrat. Ha estat un col.lega exemplar. Un bon amic. No puc fer altra cosa que enviar la meva més cordial abraçada a la seva família. I callar.