Quina feinada! Quantes lectures!
D’un mateix tema: caminar, passejar, vagarejar… Animat per una petició del bon amic i col·lega de camins en Joan Carles Palos, vaig fer fa uns dies la llista ordenada -més o men
ys- de les lectures que tenc a casa sobre un tema tan genèric com és “caminar” (no perdré el temps explicant ara el que conté aquesta relació: fugues, travessies, senders, experiències, filosofia, història del fet de caminar, reflexions, ficció, cròniques…). Hi ha una vuitantena de títols. Hi mancaven algunes novetats relatives a les passejades de caràcter més, diguem-ne, urbà i alguna altra cosa, ja ho veureu. Vaig comanar-les i ja les tenc a casa. Pendents, ai!, de lectura (i alhora, que bé, encara els he de llegir!).
Començar amb un clàssic (que conec d’altres edicions) no està gens malament
: Un paseo invernal, d’en Henry David Thoreau (errata naturae). Tampoc no està gens malament seguir amb un altre clàssic, i aquest no el conec: El arte de pasear, d’en Karl Gottlob Schelle (Díaz & Pons, editores). N’Anna Maria Iglesia escriu un assaig sobre La revolución de las flâneuses (WunderKammer). He llegit qualque article seu sobre l’assumpte i crec que el llibre no em defraudarà. De dones que caminen per la ciutat tracta, imagino, el recull de passejades de na Lauren Elkin, titulat: Flâneuse (Malpaso). I de l’arquitecte en Francesco Careri és el petit (i crec que dens) Pasear, detenerse (Gustavo Gili).
D’en
Careri conec qualque altre treball seu. I, ja que hi era -vull dir: ja que era a la llibreria i me l’he trobat davant, en una taula de mostres i de novetats de tema local- també he comprat Mallorca interior: 15 rutes pel cor illenc (Volum 1), d’en Tomàs Vibot (El Gall), que és un mestre caminaire, sens dubte, i grandíssim divulgador de temes nostrats. Així que no puc badar! El primer que faré, després d’haver completat aquesta nota, és afegir aquests títols a la llista abans comentada. Excepte el llibre d’en Vibot. Aquest l’he d’incorporar, al seu moment, en una altra llista: la de les guies i propostes d’excursions. I ja que hi som, penjo una nova aquarel·la, que m’agrada, tot i que pot semblar esvaïda:
