Ingènuament satisfet. Francament content: he tardat… quants d’anys?, quatre, ja?, a fer una aquarel.la com aquesta (i encara copiada amb variacions de qualque gran aquarel.lista, del qual no n’he trobat el nom per Pinterest: no és un plagi, doncs, sinó un homenatge). Content, dic, perquè a la fi he tengut paciència a bastament per esperar els cicles “posa aigua i pigment”-”espera que el paper s’eixugui”-”posa aigua i pigment”, etcètera, propis del procés quasi màgic de pintar a l’aquarel.la.
