Biblio Bosc (Montseny)

Mentre que intento, inútilment, digerir la vergonya aliena que em produeix el funcionament de l’Estat espanyol, vist el que es desenvolupa al Tribunal Suprem, un claríssim judici polític, he viatjat durant tot el mes d’abril i també aquest cap de setmana passat. Del viatge d’abril ja en parlaré un altre dia (quasi un mes de caminada). Del cap de setmana al Montseny en vull parlar ara, ni que sigui breument. En Pep Duran, llibreter jubilat, traginer de contes, editor, narrador oral, indagador dels somnis i de les esperances que ens animen o que ens espanten, i tantes coses més, celebrava el seu 75è aniversari i convidava alguns amics i amigues a la celebració. Na Xon (en la fotografia, amb en Pep) i jo hi anàrem ben gustósament. Ha estat una bona trobada, alegre i relaxant. Feia temps que no ens vèiem amb en Pep, i fer-ho és sempre motiu de satisfacció, de rialles i de reflexions. Hi havia també na Paloma, escriptora i gairebé maga, tan estimulant. Però, m’interessa anotar que en aquesta ocasió hem pogut conèixer gent amable (na Mon, en Ferran, etcètera), i sobretot visitar directament la preciosa iniciativa que en Pep desenvolupa des de fa deu anys al seu tros de bosc en el parc natural del Montseny. En Pep està incorporant al bosc una biblioteca. Està traçant-hi una xarxa de tiranys (quasi laberíntics) en els quals, en recons que conviden a la lectura i alhora a la contemplació de l’entorn (i també al recolliment entre els arbres: vegeu la fotografia), ha ubicat unes bústies que contenen, desats en borses de plàstic per protegir-los de la intempèrie, un o dos llibres (i de vegades un quadern de notes, perquè el visitant (lector) hi pugui expressar el que vulgui). En els senders, a més, hi pots trobar personatges realment fantàstics. La Biblio Bosc és un regal, i és l’expressió original d’una creativitat envejable, la d’en pep Duran, i segur que ha suposat un grandíssim esforç, molta de feina, i una voluntat i una il.lusió insubordinables. Arbres i llibres, tiranys i marges arbrats, corriols d’aigua i sons d’aucells… I llibres: dels escrits de Lao Tsé als de Sábato, dels d’Ana Maria Matute als de Joan Margarit o Miquel Martí i Pol… Gràcies, Pep Duran! I per als lectors d’aquesta sens dubte massa breu nota una recomanació sincera: si anau al Montseny, visitau Ca l’Andreu i la seva Biblio Bosc. No us en penedireu.