Mascaró de proa: nota molt ràpida

El correu -postal o electrònic- pot portar bones i males notícies. Notícies que t’alegren i d’altres que t’entristeixen. Avui he rebut un correu electrònic d’aquells que et deixen en l’ànim sensacions oposades. Me l’envia en Josep Maria Aloy, bon i vell amic. Em (ens) comunica que deixarà d’escriure entrades (sempre tan puntuals) al seu blog Mascaró de Proa, que ha estat en els darrers anys un referent en l’àmbit de la crítica i l’anàlisi del llibre per a infants i joves en llengua catalana. Hi trobes ressenyes de novetats o de textos que ja són clàssics, i més coses. M’alegra molt saber noves d’en Josep Maria,  i comprenc que desitja iniciar un nou sender en el seu itinerari vital, o que ha de menester fer-ho. Endavant, Josep Maria! Compta amb nosaltres! M’entristeix sincerament, però, que quedi enrera la seva generosa, no gens petulant, tenaç i intel.ligent feina de difusió dels valors de la literatura infantil i juvenil en la nostra llengua. Vull destacar especialment el gran respecte que ell sempre ha manifestat (i ens ha ensenyat a manifestar) per la feina dels nostres creadors literaris, tan difícil i sovint tan mal entesa, i vull destacar també el seu esforç personal i intel.lectual a senyalar obres que ell considera essencials i que no dubta de recomanar als joves lectors. Positiu i savi, en Josep Maria és un exemple de rigor. I també de bonhomia, seny i tracte amable. Una gran abraçada!