La gran vergonya

El judici és inequívocament polític, i està basat en atestats elaborats per una policia convertida en policia política des d’una ordre d’un fiscal que va prendre ja fa temps una decisió política: investigar per si de cas es produeix el que… sigui. Quina gran, grandíssima i trista vergonya! I quina por! Cal afegir a tot això que els judicis són varis, en seus distintes, que no acabaran en anys, i que en aquell primer, en el gran judici, la instrucció va ser elaborada des del deliri patriòtic d’un jutge nacionalista espanyol. I que tot això plau a una gran part de la societat espanyola, enfebreïda pel mite franquista i dogmàtic de la unitat d’Espanya… Hi ha esperances, en aquest context, de justícia, de ponderació, de prudència, d’intel.ligència?