Torrent de Pareis

Una vegada més. L’any anterior, també el vàrem baixar. Enguany, dimecres passat, amb quatre bons amics, un dels quals, el boníssim fotògraf en Jaume Gual, m’envia algunes fotos de l’excursió. N’adjunto una de l’estona que dedicàrem a visitar la sortida de Sa Fosca. Hi havia un poc d’aigua, i en queia. M’agrada el torrent. Me cansa físicament, i m’esbraona, però, no em cansa esportivament ni emocionalment. El paratge és bellíssim (una àguila calçada, per cert, i voltors lleonats i negres sobre Escorca), tot i que al final sempre hi trobes massa gent. No hi podem fer res, de moment. Una cosa he de dir: tres punts hi ha, al torrent, que m’incomoden molt. Tres llocs on cal fer un salt, on no és possible deixar-se caure o llenegar voluntàriament o despenjar-se. Cal saltar. Aquests tres salts els temo. Ja no salto eficaçment. Sembla com si les cames haguessin perdut flexibilitat, capacitat d’esmorteir l’impacte del meu cos contra el sòl de pedres. L’any vinent, quan travessi el torrent, hauré de pensar una estratègia per fer aquests tres passos, per superar-los sense impediments. Qualcú haurà de quedar darrere per sostenir una corda amb la qual jo pugui deixar-me caure, simplement això.  De corda, sempre en duc un tros, quan feim el torrent.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.