De cels, mèrits i perspectives

M’han recomanat la lectura dels assajos de Jeremy Rifkin, sobretot de dos títols seus: La civilización empática i La sociedad de costo marginal cero (Paidós). Ja les tenc a casa, i ja he començat a llegir la primera obra. De fet, sí que és cert que les hipòtesis inicials de Rifkin sobre l’evolució de la societat humana són interessants. I que el que ell exposa que pot succeir o que hauria de succeir en aquest moment del procés humà és estimulant. No puc avaluar encara la globalitat del seu pensament. Esperem, doncs, a haver fet els deures. No va ser de cap manera un deure llegir el nou poemari del bon amic Miquel Àngel Lladó: Barem de mèrits (Ruleta Rusa, en edició bilingüe català-castellà). El vaig veure a un mostrador de llibreria i vaig entrar a comprar-lo. M’interessa tot el que fa en Miquel Àngel. Mostra el seu més autèntic voler literari quan parla del que ell percep al seu entorn, i de com ell percep les relacions humanes, les actituds quotidianes mereixedores de respecte i d’apreci, els afectes. Ho escriu amb simplicitat. Lentament, però, amb fermesa i amb treball, ell va afermant una manera pròpia, franca (vull dir: lliure i sincera) de mirar, que és una manera de mirar-se i de mirar-nos. Compassivament. De forma empàtica, com diria Rifkin… Molt recomanable pels qui enyoram la senzilla empara de l’ombra d’un lledoner o d’un morer en una qualsevol voravia. I com que continuo amb les meves curolles de dibuixar en quaderns i de pintar aquarel.les, he adquirit dos títols que me resultaran molt útils: Skies in watercolor, de Ron Ranson, i Understanding perspective, de Stephanie Bower. Naturalment, si aplico amb encert i mesura sobre els papers els consells i les orientacions que s’hi expressen, si ho faig sovint, i si ho faig sense peresa ni temors. Per què el paper en blanc, sigui per escriure-hi un text sigui per banyar-hi una aquarel.la, causa tant de respecte, tant de temor? Sé, això sí, que m’agradaria fer bé els cels i que m’agradaria comprendre bé que el dibuix, per simple que sigui, exigeix la perspectiva.