Estiu, estiu…

Tenc, de jo mateix en la infantesa, alguns records dominants. Un dels principals és aquest: jo passava moltes hores de lectura al terrat de casa, sol i capficat, mentre passaven rabents les falzies sobre el meu cap en un cel de color blau intens, potser del mateix blau, com he sabut després, del cel que Machado evocà en uns darrers versos. L’estiu, les llargues vacances, les lectures… Substituïu “vacances” per jubilació, i em tendreu fent el mateix, al terrat i arreu. M’agrada l’estiu i m’agrada llegir, i aquí m’agrada recomanar lectures o nomenar allò que llegesc. Un bon amic me deixa els dos primers volums (de 7) de les Memorias de un biólogo heterodoxo, editat per Quercus. Aquest biòleg va ser José Antonio Valverde, descobridor de claus de funcionament en comunitats de vertebrats terrestres i fins i tot de certs processos evolutius de l’espècie humana, amb derivacions sociobiològiques de més discutible encert. Sobretot, Valverde, gran ornitòleg, fener, pràctic, tenaç, és responsable principal de la conservació de Doñana (amb Francisco Bernis, Félix Rodriguez de la Fuente, i altres). Ha resultat una lectura preciosa, la d’aquests dos volums, interessantíssima. Demanaré al meu amic que me deixi els volums següents. Mentrestant, intento recuperar lectures de clàssics que no he fet encara: La fira de les vanitats, de William M. Thackeray, i El vicari de Wakefield, d’Oliver Goldsmith, del tot recomanables. La novel.la anglesa és, simplement: la novel.la. Magistrals. Les he trobat a la llibreria de segona mà de prop de casa, i ben assequibles, i molt noves (Círculo de lectores). La seva anterior propietària nomia Anunciata, a la qual agraesc aquesta oportunitat. Figura el seu nom, com un ex-libris, en la primera pàgina. El terror, de Dan Simmons, és una passable novel.la d’aventures en els paratges gelats de ran del Pol Nord, un thriller de vorera de piscina o de para-sol a la platja; molt més bo llegit en paper (o lector electrònic) que seguit amb la sèrie de televisió (mediocre i al final delirant). Una lectura d’estiu, doncs (Roca). Las columnas de Hércules, de Paul Theroux (Fnac), ofereix la mirada sempre precisa i suggeridora d’aquest viatger sobre la Mediterrània. De la mateixa manera que la prosa intel.ligent i irònica (quasi massa com la de Pla en aquest volum) de Joan Fuster es posa de manifest en aquest L’Albufera de València (Bromera). César Rendueles ens parla de com veu el neocapitalisme (i el vell) des de la literatura a Capitalismo canalla (Seix Barral). I per acabar, el meu homenatge a Álvaro Cunqueiro: Un hombre que se parecía a Orestes, en una edició de RBA. Aquest autor és un dels meus predilectes. Hauria de ser lectura obligada. El rellegeixo. M’ha influït molt. L’he citat molt. Crec que ja n’he parlat, d’aquesta influència.