Una marina que ha sortit de l’atzar, del joc permanent de sorpreses entre l’aigua i els pigments. No puc explicar-ho de cap altra manera. Mentiria si digués que aquest era el resultat que jo pretenia. Volia fer una marina. No “aquesta” marina, que no em desagrada gens. La trobo molt suggeridora. La fotografia imperfecta, perquè mostra l’horitzó lleugerament inclinat, afegeix acció a l’aquarel.la. Sembla que es desplaçi pel paper una onada de mar vella.
