El bon amic i lector Josep Maria Aloy em recorda que el meu llibre El raïm del sol i de la lluna ja té 30 anys. Diu que, sobre aquest fet, vol fer una entrada al seu bloc Mascaró de proa. Li estic agraït. Amb aquest llibre vaig començar el meu itinerari en la literatura per a infants i joves. No puc oblidar que guanyà el Premi Guillem Cifre de Colonya de 1982. Fa temps, doncs. En efecte, la primera edició és de 1983, i tenia aquest aspecte:
Tenc la sort de què encara figura, amb alguns altres llibres meus, al catàleg de l’editorial La Galera. Que llibres teus perdurin en els catàlegs és gairebé un miracle. Recordo la il.lusió que em feia tenir aquell llibre en les meves mans. Una il.lusió que no perds mai. Cada llibre és un goig. També és un risc. I un somni. Ara, l’edició vigent del conte té aquest aspecte:
Era el meu homenatge a les rondalles. En aquells anys hi havia un corrent important d’obres que recreaven els contes tradicionals meravellosos. Em satisfà haver-hi pogut participar. Aprofito per penjar les bases de la convocatòria d’enguany del Premi Guillem Cifre de Colonya, la pervivència del qual és, com ja he comentat alguna altra vegada, un altre petit miracle. Per cert que no vull deixar de nomenar l’il.lustrador del llibre: Francesc M. Infante, el treball del qual m’acompanyà en les dues, diguem-ne, continuacions del relat: El secret de la fulla d’alzina i La bella ventura. És un molt bon il.lustrador, i crec que amb El raïm del sol i de la lluna iniciava el seu itinerari editorial, com jo mateix, o feia poc que l’havia iniciat. Jo no puc ara imaginar el meu llibre sense les seves imatges. I els protagonistes, els màgics Berard i Bellroc, són sempre per a mi com ell els va imaginar i dibuixar.