(Dedico aquesta entrada als meus amics caminants Daniel i Chantal, que comencen una nova aventura pels camins de Sant Jaume).
Tard, perquè ja fa dies que se celebrava el Dia de la Poesia (em sembla), deixo aquí un breu poema meu de fa temps. Segurament al.ludeix al Salobrar. Pertany a un recull que vaig titular al seu moment Bambús domesticats. El vaig escriure entre 1999 i 2002. Roman inèdit, naturalment, aquest recull. I crec que el mantindré així.
La ponentada és roja, tòpica
de claretats crepusculars,
gemecs tristíssims de curleres
i vols d’esbarts de cetles fosques…
En l’horitzó dels tamarells,
l’ombra de l’home es fa metàfora.
I una aquarel.la un poc atrevida per acompanyar el text anterior (basada en models de Steven Cronin).