Crònica breu d’un viatge de turisme per Romania (i amb dibuixos)

Breu per necessari: és impossible descriure tot el que hem vist a Romania, durant el viatge que hi hem fet na Xon, vuit amics i amigues, i jo entre el dia 1 i el dia 15 de juliol. El motiu que m’animava a anar-hi era visitar el delta del Danubi, un dels més importants refugis naturals a Europa, una importantíssima zona humida ran de la Mar Negra. No m’ha decebut gens. Ans el contrari: el delta del Danubi és bellíssim. Però, no només pel delta paga la pena d’anar a Romania. Ha estat un viatge llarg (3.000 km) i dens, de turisme intensiu. Ens ha guiat magníficament en Dorin Paraschiv, que ofereix, entre d’altres, el tour que hem realitzat: Monuments de la Unesco i paratges naturals. Absolutament recomanable pels qui, com nosaltres enguany, no teníem ganes d’embolicar-nos en la preparació d’un viatge i hem preferit en aquesta ocasió tenir-ho tot organitzat i deixar-nos dur com a simples turistes. I ens ha anat tot molt bé. El servei de Dorin (l’empresa del qual trobà na Xon per casualitat a través de la xarxa) ha estat eficaç, diligent, amable amb un punt de rigor, i amb una molt bona relació qualitat-preu. Hem menjat molt bé i ens hem allotjat a bons llocs, sempre populars i amb tracte afable. Dorin ens ha resolt, a més, els problemes que hem tengut. No dubtam a recomanar-lo, si vos interessa mai fer una volta per aquest país realment interessant, i encara molt autèntic. Un país que ens ha sorprès: singularitat cultural, molt de patrimoni, naturalesa molt ben conservada encara (hi ha óssos, llops, llúdries…). Una agricultura tradicional viva, boscos extensíssims, paisatges preciosos. Això sí: la petjada de la dictadura comunista hi és encara, malauradament, i el país tardarà anys a llevar-se-la de damunt. Cases abandonades, edificis deixats, corrupció, vida difícil, treball excàs… El turisme pot ajudar a accelerar el seu procés de desenvolupament. I què hi hem fet, a Romania? Doncs, visitar les regions de Maramures, Transilvània, Valàquia, Bucovina,… i el Delta Dunarii, el delta del Danubi. I naturalment, Bucarest, la capital. Hem conegut les ciutats fortificades saxones o amb influència alemanya (Brasov, Cluj Napoca, Alba Iulia, entre d’altres), esglèsies fortificades (Biertan), el preciós i riquíssim museu d’icones pintades en vidre (Dumbrava Sibiului), la festa popular, que trobàrem de casualitat, de Gura Raului, amb cavalls i balls. Hem dormit a Rasinari, el poble on va néixer el gran Cioran. Hem pogut admirar l’església pintada de Surdesti, les esglésies de fusta de Budesti, Desesti, Barsana; el simpàtic cementiri alegre de Sapanta, d’un naive total; els monestirs de Sucevita, Moldovita, Humor, Arbore, i el nou de Sant Joan de Suceava, entre d’altres. Monestirs i esglésies que són Patrimoni de la Unesco. Ens hem esglaiat amb la ceràmica antiquíssima de Cucuteni, notablement exposada al museu de Piatra Neamt. Hem rigut fent un passeig per Prahova amb els carretons baixos que encara s’usen en el món rural romanès. Hem fet una torrada de salxitxes en la muntanya. Hem menjat a bons restaurants de Bucarest (hem engreixat tots, segur!). Hem begut les cervesses locals Ursus, Silva… Fins i tot hem passat la frontera d’Ucraïna! Hem sabut que la llengua romanesa ens seria molt fàcil d’aprendre. Visitàrem també una presó comunista, un museu memorial de la infàmia, on es descriuen les atrocitats del règim: una visita que ens deixà compungits. És més fàcil comprendre, després, la literatura apassionant de la romanesa de parla alemanya Herta Müller. El viatge acabà amb el colofó del delta. Aproximacions des de Tulcea amb els vaixells Moldova (3 hores) i Adriatica (1 hora); sojorn al portet de Mila 23, allunyat de tot i ple de cans pidolaires, com per tot el país; recorreguts durant dos dies amb barques pels canals i llacs, alguns immensos, del delta, esponerosament rics de vegetació -nyofles, canyet, joncars, oms, pollancres, salzes, reures…-i de fauna. Excitants imatges de granotes (trilions!) i de serps. Potents observacions d’arners, pelicans, dues grans àguiles marines vistes de lluny, fumarells de vàries espècies, ibis, soterins grossos, agrons (roig, gris, orvals, blanc, banc gros, toret..), ànneres, juies, falconets, gaigs blaus, abellerols, cegalls de mosson, xivitones, cama-roges, cama-verdes… Multitud de papallones, sabaters, libèl.lules… Naturalment, he fet a Romania els meus personals apunts d’urbansketcher. Aquí els teniu (malauradament i no sé per quina causa, a part de la meva ignorància, el programa desordena els dibuixos i trenca la cronologia: disculpau-me).