Hem pujat, na Pipa i jo, el puig de na Fàtima. Procuram anar preferentment, amb ella fermada mentre que hi transitam, per camins públics, o privats poc freqüentats, i procuram passar per llocs on no 
hi hagi bestiar a lloure, per no incomodar-lo i per no incomodar tampoc els pagesos i propietaris de les finques per on caminam. No els plau, amb raó, que els nostres cans urbans vagin solts per les finques ramaderes o amb usos de caça. Na Pipa està ben educada i és bona de retenir a prop. Amb els amics hem fet el Massanella, on hi havia, en divendres
, una gentada, sobretot gent extrangera. La Serra rep, ja, massa gent. Hi ha massa gent per tot: em solidaritzo amb les pintades palmesanes que senyalen els turistes excessius a Ciutat, i no m’agrada, no obstant, que aquestes pintades es facin en segons quines parets. Puc estimar i comprendre i acceptar els turistes individualme
nt -jo ho sóc, i tu, lector o lectora, ho éts també, turista, en alguna ocasió-, però, refuso ja el turisme massiu que envaeix i condiciona la nostra vida, que genera desigualtat, pèrdua del valor real del PIB local, clou les vies per a un futur diferent, millor, i causa uns abusos territorials i culturals insup
ortables i irreversibles. I facilita l’evasió de capitals, no ho oblidem. Els papers de Panamà canten la cançó que tots sabíem, i no la canten tota. Un turisme, a més, que aprofita perversament la situació de guerres, de conflictes i d’inestabilitat a algunes regions de la bella Mediterrània. De les desgràcies dels nostres veïns 
en treim un profit insolidari, com carronyaires. M’empegueeix ser partícep d’aquesta explotació de dòls aliens. He participat en la presentació d’una novel.la divertida i feridora, de lectura plaent, a la llibreria Metròpolis de Palma: La restauración tróspida, de l’escriptor i professor Jaume Salvà i Lara, atrevit i intel.ligent. Seguesc discretament el procés de nidificació sota les teules de les cases 
del meu barri de les falzies, cridaneres, que m’animen. Preparo la conferència que, el proper dia 17, faré al local de l’Associació de Veïns de Santa Pagesa. Parlaré de les b
èsties de Ramon Llull, i d’altres bèsties. El compromís m’ha anat bé, perquè així he hagut de rellegir el Llibre de meravelles, i admirar-lo una vegada més, “meravellar-me’n“, com diria el seu protagonista, Fèlix, la missió del qual és demanar de tot allò que no sap i explicar arreu tot el que sap. He llegit molt i tenc pendents llibres per llegir, com una condemna. M’ha agradat molt la poesia de Laia Martínez, atrevida, contundent, feridora, de gran perspectiva emocional: L’abc de Laia Martínez i López, Cançó amb esgarrip i dos poemes, L’estiu del tonight, tonight. Hi ha un poema dedicat a un dels menuts, aparentment insignificants socarrells (plantetes del gènere Limonium) que p
erviuen en la costa, sotmesos a plugim constant de sal, a ventades i a assolellades implacables, que és una preciositat. He assistit a l’espai Xocolat a la presentació del nou bon disc dels Germans Tanner, i a la inauguració d’una fantàstica exposició de fotografies de Jaume Gual, titulada Setembre. No us la perdeu! He visitat l’IES de Binissalem, que aviat rebrà el nom de Llorenç Moyà, escriptor massa poc reconegut encara, i les escoles de La Immaculada de Palma i del Beat Ramon Llull, a Inca. I l’escola pública de Can Misses, a Eivissa, fenera i modèlica. He assistit a l’acte final del festival de poesia 
de la Mediterrània, i he de repassar encara el llibre editat per a l’ocasió. He atès amb interès i il.lusió a la situació política a l’Estat, que confirma que el canvi és impossible. Hi ha massa temors i massa interessos, i massa delits i aspiracions secretes. Al final, després de les noves eleccions, molt possiblement hi haurà el gran pacte que volen els que comanden de veres, i que mantindrà la corrupció i el sistema. Agonicament. És clar: podria ser pitjor, direm els més pragmàtics. Espero equivocar-me. He pintat algunes aquarel.les, diguem-ne, d’un cert paisatgisme abstracte (i amb aquest eufemisme intento ocultar la veritat: no sé pintar). És un plaer observar allò que pot sortir de les mescles que improvises.
