Work in progress

Crec que s’escriu així, l’expressió: Work in progress. Treball en desenvolupament. En camí. Cosa fent-se… He estat generosament convidat per l’AELC, i gràcies sobretot a en Miquel Bezares, el vicepresident de la secció illenca de l’associació, a participar en una experiència preciosa, i d’una gran dificultat per a mi, que m’omple d’inquietud. “Dir” (vull dir: he d’escriure i després he de llegir davant gent) alguna cosa des de la contemplació d’una fotografia del singular fotògraf japonès Masao Yamamoto, que exposa actualment al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. Una iniciativa de la Fundació Toni Catany. Altres escriptors i poetes han estat convidats a ser part d’aquest joc de creació. La lectura pública es farà el dia 21 de maig, a les 19,30, en el local esmentat. Hi seré a temps? He d’escriure alguna cosa. Encara no sé què ni com. Un haiku, potser? Un poema de forma occidental? Un aforisme, una frase, un text… de quina mena? Hi penso. Hi treballo… L’exposició no s’ha de deixar de veure. És molt suggerent en cada fotografia exposada i en el seu conjunt. Yamamoto creu en les coses petites, en els fluxos, en els trànsits lleugers, en l’assossec, en l’envelliment pausat, que ell accelera de vegades… Ho explica molt bé en el seu llibre-catàleg titulat, en anglès: Small things in silence. I ens ho va comunicar amb eficàcia el dia de la presentació de l’exposició. El treball de Yamamoto m’interessa, perquè intenta percebre allò menut, allò que passa sovint desapercebut, feble, ingenu, silent… I no obstant, tot això tan insignificant en aparença és en veritat solemnial i rotund, viu, sonor. Vaig triar la fotografia d’unes branques escapçades i unes flors. He visitat l’exposició dues vegades, amb temps. He fet un esquema de la fotografia, i he pres molts d’apunts escrits mentre que intentava copsar-ne el sentit. Per ventura massa. Tal vegada hauria de deixar que fos producte d’una rampellada, el meu text, de la fluïdesa i de l’espontaneïtat. I no, el resultat d’un procés d’elaboració massa meditat i massa llarg en el temps. Vaig fer, el dia que Yamamoto presentava l’exposició, com he dit amb unes interessants declaracions per a la premsa i per als assistents, un apunt del seu rostre, mentre que ell dialogava amb la traductora. Deixo aquí les tres coses: l’apunt, l’esquema i la fotografia a la qual estic lligat ja de per vida. Espero que Masao Yamamoto no consideri cap d’aquestes tres coses un abús de confiança. Volen ser un homenatge al seu treball i una manifestació d’agraïment per tot allò que el seu art provoca en nosaltres.