Lectures per a un febrer llarg

Any de traspàs, columnari, beixest o de beixés. Uso els noms de la llengua catalana que recull el diccionari prodigiós d’Alcover-Moll per definir l’any de 366 dies. Febrer llarg, doncs. D’un dia més. Amb sorpresa, el febrer ha començat com va acabar el gener, primaveral, assolellat, amb gran humiditat -així ho deien els antics-, i amb boires pesants als matins, però amb sequera persistent. Potser plogui. Potser no. Hauria de ploure. Veig aquests dies qualque ullet de bou en el terrat de casa, un terrat urbà del tot. L’aucellet salta i espipella per les plantes dels nostres cossiols. Tal vegada hi troba pugons, polls, aranyetes o moscardins també desorientats per la raresa meteorològica d’aquest hivern. Considero que la presència de l’ullet de bou a ca-nostra és un premi, un regal, un privilegi. Espero, desitjo veure’n més… Com tots, febrer serà un mes de lectures. O de projectes de lectures. Per començar, cal aprofitar els obsequis dels Reis. Per exemple, les obres del polifacètic poeta alexandrí Nicandre de Colofó (segle II aC): els poemes Theriaka (un tractat d’animals verinosos i dels remeis contra els seus verins) i Alexipharmaka (un tractat de verins i dels seus antídots), recollits en un bell volum. Els Reis saben bé que les antigues descripcions de bèsties i de plantes m’entusiasmen. Entre la calma y la inspiración. Diccionario de autores anglófonos en Baleares, de Joana Maria Seguí i Patrícia Bastida, també fou deixat pels Reis a un dels balcons de casa. No dels Reis, sinó d’una nova amiga, Martha Zeín, és l’onada de vitalitat i d’intuïcions del seu rebel dietari de navegació per la Mediterrània l’estiu de 2015, que ha autoeditat sota el títol El vent i les papallones. L’he llegit d’una tirada. Vet quí alguns dels vibrants pensaments -esclafits que estimulen- que conté: “Ítaca no está donde nos han contado“, “No son las respuestas, son las preguntas las que vuelven sabio al niño“, “¿Cómo puede creer que posee el sol quien lo único que puede hacer es impedir mi acceso a él?“, “la belleza durable no es más que un producto de la inteligente sinceridad“, “intenté recordar cuando dejé de jugar con las hormigas. La pregunta sigue aún sin respuesta“, “No consultar las guías de viaje permite que lo que para otros es una búsqueda para mi sea un encuentro“… Excel.lent text. Entre el caliu i la cendra conté les memòries del poeta Guillem Colom, que ell mateix va escriure i que reedita l’editorial mallorquina El Gall. Testimoni interessant d’una època i d’un itinerari poètic que potser ara ens sembla carrincló, desmodat. No podem oblidar, no obstant, que foren anys de dificultats per als nostres intel.lectuals i escriptors. Més poesia oriental: El espacio interior del haiku i Haiku. Tsumami-Gokoro. 150 haikus inmortales. Dos reculls de poesia japonesa de Vicente Haya, un expert. Finalment, Tramuntana de norte a sur. Los 54 miles de la Sierra en 142 itinerarios, de Joan Jaume Walker m’orientarà en les caminades per assolir els cims més alts de la Serra. L’edità Calima, de Palma, fa uns anys. Espero tenir alè i forces a bastament per fer-los tots, aquests 54 “mils”. Qui sap si en un d’aquests cims hi escriuré un breu poema… O si hi pintaré una aquarel.la. O si simplement, contemplaré en silenci i tranquil el paisatge -un premi, un regal, un privilegi- una vegada més, perquè mai no em cansa fer-ho.