La muntanya, a la fi

Ahir vaig tornar a caminar per la Serra. Feia un bon dia, amb un poc de calor, és vera, però suportable. Vaig anar per la zona de Tossals-puig de n’Amòs, fent ús de les indicacions d’alguns bons companys que tenen pàgines web d’informació ben útil per a nosaltres, els caminants (Mis días de montaña, Muntanya Viva, Aires de la Serra Mallorquina, Tracalada de passos, Racons de Tramuntana, Tresques per Tramuntana, Grup Excursionista de Mallorca, Doble Vuit, etcètera, etcètera: un dia els dedicaré una entrada). Vaig passar pel bell i ben aeri pas dels caçadors (traçat amb escalons picats en la roca, amb una corda per assegurar el pas), que no coneixia, molts de colls de tords (massa per al meu gust) i vaig enfilar-me per la coma dels carboners, vaig poder veure l’Ofre, la canaleta o síquia de Solleric, el puig de Son Cadena o com es digui, el d’Alaró, i sobretot dues àguiles calçades, precioses (de fase clara), molt actives tot el temps que vaig poder observar-les (piulades, vols en paral.lel, picats conjunts, llargs planejos en cercle). Una delícia. També vaig veure, aquest molt amunt, un voltor lleonat, i també corbs, un puput (feia temps), mèrleres, trencapinyons, caçamosques, etcètera. Vaig poder cercar, i trobar, el pas de sa Ginebrissa, molt perdut. Vaig fer, al final, dos dibuixos (en realitat no massa bons; reproduïts tan petits no es veuen tan malament): una fita en un roquissar, una fita que m’orientà molt, i un tancat a l’abandó ran de Son Ordines (Lloseta), just devora de l’aparcament dels cotxes de la gent que vol pujar al refugi de Tossals Verds.