Calor i llibres de juliol, i uns dibuixos

Sí, calor. Per què queixar-se’n? I llibres. Anem-hi. Si en llegim, de llibres, la calor és més suportable. O no. O no. I no importa. Rellegir Los anillos de Saturno, de W. G. Sebald és, en el meu cas, una necessitat: necessito repassar-lo per a un projecte en el qual estic treballant. Però, a més, és un plaer. Pocs autors són tan generosos i tan exigents alhora amb els seus lectors. Una descoberta, la poeta Pilar Adón, i d’entre els llibrets que he llegit d’ella, per recomanació de la meva filla Mar, aquest (i qualsevol): De la mano iremos al bosque. D’una profunda senzillesa. El reproduesc gros, perquè és molt petit. Oso m’espera al prestatge. El títol i el que se’n diu a la contraportada em semblen una temptació. Veurem. L’autora: Marian Enge, canadenca. El volum Cicle d’Almandaia és una ocasió perfecta per recuperar la boníssima sensació que em va produir al seu moment la lectura de les tres novel.les d’Antoni Vidal Ferrando, ara publicades en un sol llibre. Enhorabona a l’editor, que s’arrisca. El cicle és, en conjunt, formidable, i les novel.les, una per una, magnífiques. Una mirada  sobre Mallorca i sobre nosaltres, tots, i les nostres misèries, totes. Dues novetats infantils, novetats que, com sol passar, ens arriben tard, o tarden a ser reeditades. En Mattia i l’avi, de Roberto Piumini, un relat sobre l’acomiadament i la tendresa; i Los incursores de Mary Norton, un clàssic d’aventures amb això que se’n diu “la gent menuda”. Els dos molt recomanables, i en unes edicions precioses, tapa dura i bon paper: en faré la ressenya al seu moment per al suplement Bellver del Diario de Mallorca. I per acabar un thriller amb ornitòlegs: El vuelo de las cigüeñas, de Jean Christophe Grangé, trepidant. Passes de França a Bulgaria, Israel, al centre d’Àfrica… Sang i fetge amb la migració de les cigonyes p’enmig. Per passar l’estona prop de l’aigua.

Ah, i Watchmen! Quin còmic! Esplèndid! El rellegesc per tercera vegada amb els morros premuts. Un guió excel.lent. Un dibuix directe, actiu, dur. Una novel.la impressionant, gran novel.la dibuixada. I ja que parlam de dibuixos, vetaquí una mostra del que he fet darrerament:

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.