D’un viatge a Creta

Hem passat una setmana a l’illa de Creta, tan germana nostra, mediterrània, amb uns bons amics. Hi hem estat molt bé, hem rigut i discutit, hem menjat millor, i hem aprofitat el temps, com a bons turistes. Hem visitat els tòpics (i mai no sé com s’han d’escriure en la nostra llengua aquests topònims) Iraklion, Chania, Cnossos, Festos (molt més interessant), Gortina, Zakros Cato, el barranc de Samaria (amb la pertinent caminada des des de 1.200 metres d’alçada fins el nivell de la mar a Agia Roumeli), la bellíssima platja de Balos… Hem admirat els dos grans i ben proveïts museus de la capital: l’arqueològic i l’històric de la ciutat. Quina enveja! Per què, a Ciutat, no tenim museus així? Les creacions de la cultura minòica són prodigioses, si tenim en compte que han passat quatre mil.lennis! Aquí just començàvem a imaginar els talaiots… Per això, potser, no tenim museus. Perquè anam molt retrassats. Podem fer talaiots, però, no ceràmiques avançades ni frescos delicats. Podem construir espantosos palaus de congressos, però, no bons museus. Festejam Nadal, però, no Ramon Llull. Renunciam a la llengua com si res… O sigui: tenim mals lideratges. Ho deixo: no em vull posar de mal humor, després d’un viatge tan feliç. Ni vull posar de mal humor ningú. Vaig fer uns dibuixets. Aquí en teniu una mostra, i alguna fotografia:

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.