Variat

L’estiu acaba i anam fent. Hem viscut coses que ens han interesssat o que ens han fet feliços, o almenys ens han tranquil.litzat en aquests temps de deliri polític i de lideratges enfollits i, clarament, assassins. Què en pot venir? La sensació és de profunda vergonya i de trist desencant. I de desconcert. Però, cal seguir. Afermar els peus. Enfortir l’ànim. Hem anat a Requeixo a passar uns dies en la casa de la nostra amfitriona Patrícia. Hem estat testimonis de la força immensa dels incendis forestals, bem participat en una queimada, hem visitat uns bons amics, hem vist una guineu, hem vist i escoltat aucells… Hem caminat, na Xon, na Carme, n’Elisabeth i jo, unes etapes del Camí Primitiu a sant Jaume de Compostel.la, des d’Oviedo fins a Grandas de Salime, bells paisatges, bons camins, bon menjar, allotjaments agradables. He anat al salobrar, l’espai del meu particular assossec: sap geu veure-hi una diversitat menor. He llegit. Destacaré el nou llibre Una cançó de pluja de Joan-Lluís Lluís: singular. He redactat un text nou -podré editar-lo?- en relació amb la història de l’excursionisme local, he entrevistat més gent per a una altra biografia d’un notable excursionista… Aviat acabaré aquests dos treballs i podré dedicar una altra vegada el meu temps a la Literatura. Esper! He pintat poc: també vull tornar a l’aquarel.la! Prepar ara algunes xerrades que he de fer el mes d’octubre. En Francsc Rotger em cita en un article seu de l’AraBalears sobre La Riba de Palma. M’han comanat un article sobre Robert L. Stevenson. Aviat me’n publicaran un sobre les novel.les d’aventures a la revista Faristol… De tot plegat, doncs, excepte de la follia criminal que ens amenaça, n’he de donar les gràcies. Així ho faig.