Bona pregunta. No sé si ja he escrit aquí sobre la meva relació, diguem-ne, “ornitològico-literària” amb el salobrar de Campos. No tenc en la memòria tot el que vaig apuntant en aquest espai virtual. Puc dir, però, que en efecte tenc una llarga i vella tirada cap a la seva meravella naturalística i estètica, a banda d’uns anys de directa implicació en la intensa feina col.lectiva al GOB per tractar d’aconseguir la preservació de la zona. Avui només vull esmentar diferents treballs meus que s’hi han referit, tant en la meva faceta de naturalista aficionat com d’escriptor. Aquí els teniu, deixant de banda nombrosos articles de premsa i d’altres escrits sobre el tema que no tenc recollits.
L’any 1975, un treball meu, titulat L’avifauna del Salobrar de Campos, va ser finalista del premi Francesc Tallades de recerca convocat a Campos.
L’any 1987, em concediren el premi Josep Maria Folch i Torres de literatura infantil i juvenil, convocat per La Galera, que n’edità l’original: Les ales roges. L’acció d’aquest relat es desenvolupa precisament en el Salobrar de Campos.
L’any 2004, i amb precioses fotografies d’en Pere Garcias, vàrem publicar a Di7 edicions el llibre Les basses tranquil.les d’Es Salobrar.
L’any 2015, el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) em va demanar un pròleg per a la publicació Petita guia d’aucells del Salobrar. El vaig titular “On el silenci és presència”.
Ara, l’any 2024, tenc la sort de poder publicar el meu personal Quadern de Camp. Haikus del salobrar, fins i tot amb alguns dibuixos meus del lloc i fets en el lloc. Com ja haureu endevinat, el dibuix adjunt és un dels que l’editor ha inclòs en el llibre.
Com sempre, només puc fer una cosa: donar les gràcies per haver pogut tengut aquestes oportunitats, i també agrair la col.laboració de totes les persones gràcies a la col.laboració de les quals tot l’anterior ha estat possible. Es veu que ha arribat el temps de fer memòria i de trobar en ella la raó d’algunes coses.