Novetat literària, amb un atreviment

Avui he rebut, de la mà de l’editor Toni Xumet, d’El Gall Editor (de Pollença), els primers exemplars del meu més recent llibre: Quadern de camp. Haikus del salobrar. Estic tan il.lusionat com atemorit. Sempre, sempre, almenys per a mi, la publicació d’un llibre nou me causa inquietud, i fa créixer en la meva imaginació moltes preguntes: serà prou bo?, tendrà interès?, el que he escrit paga la pena?, hi haurà lectors, lectores?, i una dotzena més. Aquest nou llibre, el meu cinquè poemari!, té l’origen en un quadern en blanc que em va obsequiar l’editorial Di7 fa molt de temps, i que, poc a poc vaig anar omplint d’impressions viscudes en el salobrar de Campos, en les moltes visites que hi feia i que encara hi faig. Aquestes impressions les literaturitzava en la forma del haiku japonès. Tot un repte. El procés, llarg, doncs, molt llarg, ha estat intens, també. No es fa debades el camí poètic per la senda del haiku. Hi ha molts de riscos i alguns descobriments. Els lectors, als quals don les gràcies anticipades, hauran d’avaluar-ne el resultat. El primer haiku d’aquest recull (i que no he volgut editar) el vaig escriure dia 31 de maig de 1999. El darrer, dia 18 de maig de 2013. Calculau, doncs, el temps que he tardat en aconseguit-ne l’edició. Del més de cent haikus escrits, n’he triat només una setantena. El quadern de Di7 encara té moltes de pàgines buides, que no sé si ompliré mai. Ho consider feina acabada, i cal passar a una altra cosa, i així ho faré o tractaré de fer-ho. He dit que en aquesta novetat literària hi ha un atreviment. És vera: l’editor hi ha volgut incloure alguns apunts meus dibuixats en el propi salobrar, dret en el camí, llàpis o retolador en mà, envoltat d’aucells i de barrelles. Així que textos i apunts comparteixen pàgines i provénen d’un mateix impuls: l’observació de la Naturalesa. Crec que el llibre ha quedat molt bé. La col.lecció on apareix, Trucs i baldufes, és de les millors en aquest gènere, aquí i en la nostra llengua, amb ressò a tot l’àmbit lingüístic. Ara em correspon donar les gràcies una vegada més, i esperar la sort de tenir qualque lector generós, que ho entengui i que en gaudeixi.