Dels resultats de l’informe PISA

A l’hora d’expressar les nostres opinions sobre els resultats del darrer informe PISA –i és indiscutible que els resultats són pèssims tant a nivell d’Estat com a nivell dels països que el formen-, hauríem de ser prudents. En educació –i arreu- mai no hi ha una sola causa per al fracàs (ni per a l’èxit). Així que, per favor, un poc de calma i un molt de reflexió. Sobretot, deman calma i reflexió a aquells que volen explicar-ho tot des de la ideologia. Bé: en realitat, tots ho volem explicar des de la ideologia. Negar aquesta evidència seria mentir. Així que, Miquel, calma i reflexió: comença per tu. Però, vull expressar dos dubtes. Primer: si la immersió és la “culpable” del fracàs a Catalunya –com alguns opinadors totòlegs amollen-, com s’explica que encara sigui major el fracàs a Andalusia? Segon: si a mi –i a les generacions anteriors a la meva i moltes de posteriors- m’educaren en una immersió (sense alternativa) en la llengua castellana, per què tants i tantes catalanoparlants, gallegoparlants i euskoparlants, i etcètera, hem arribat a un ús correcte de les nostres llengües pròpies i de la llengua de l’Estat? No. La immersió –que tanmateix no s’aplica a les Illes Balears, diguin el que diguin alguns i algunes- no és la causa del fracàs en els resultats de l’informe PISA darrer. Almenys, prec que s’accepti que no és l’única causa. Ni la principal. Què fàcil és culpar el sistema educatiu, sigui quin sigui! O culpar unívocament elements solts del sistema (els mestres, la legislació, els mòbils, les famílies, les xarxes, la pandèmia, la diversitat dels alumnes…). I sense dubtar-ho gens, afirm que una de les causes principals del fracàs és la poca atenció que en escoles i famílies posam a la lectura comprensiva dels textos literaris per part dels nostres infants. Afegesc: textos literaris de qualitat. Però, això ja és una altra història. Calma, també, i també reflexió, Miquel. No passem l’arada davant del bou.