Lawfare (o com s’escrigui)?

A Mallorca deim: “Qui té la coa de palla aviat s’encén”… L’escandalera hipòcrita i hiperventilada dels jutges (segurament, no de tots; però n’hi ha que callen massa) és de per riure. Pobrets “ofendiditos“! Ara volen impedir que al Parlament Espanyol (el seu) no es puguin fer crítiques al sistema judicial ni nomenar les persones que, en aquest sistema, usen malament el seu poder per perseguir adversaris polítics… Com que no hi ha lawfare a España, España, España? Jutges, Guàrdia Civil i premsa patriòtica tenen una xarxa tenebrosa que empegueix els ciutadans, excepte aquells que la troben justa i necessària per sostenir la “Unidad de España” i els fonaments de l’Estat. Però… “Esto, el fiscal te lo afina…”, “controlaremos por detrás” (el Marchena heòric, el salvador!), el cas Podemos, el cas Neurona, l’espionatge telefònic “por si acaso” (absolutament il.legal), el cas Oltra, els casos de Tamara Carrasco o dels titellaries bascos, el casos de Colau, “no se identifica quién pueda ser M. Rajoy“, “nuestra amiga Concha“, els escrits de Llarena i Lamela i tutti quanti, la no renovació del CGPJ, el cas de l’Estatut català i la seva constitucionalitat, els casos de Valtonyc, i etcètera, etcètera… I naturalment, la premsa de la Cort muda. La pàtria és la pàtria.