I ara, el canari Boris

I ara, des de fa dues setmanes, un canari, al qual no sé per quin motiu hom li ha posat el nom de Boris. Na Xon l’ha trobat perdut al terrat de casa, i li ha resultat molt fàcil glapir-lo. És un animal domèstic, sens dubte -un híbrid, a més- i per això s’ha habituat amb facilitat a viure en la gàbia que hem comprat tot d’una a un comerç de xinesos. Pel fet que no té cap anella ni senyal imposat per la mà humana, ens l’hem quedat. Veurem fins quan. De moment, canta i ho fa molt bé. Menja i beu sense problemes. Tenia encara al capet alguna ploma en el canonet original, no sé si perquè mudava o si perquè deu ser un exemplar jove (això em sembla més possible) i encara no ha acabat de treure el plomatge. En qualsvol cas: ja tenim una nova companyia (i una altra feina). Benvingut, Boris!