Dia 11 de juliol va celebrar-se al Teatre Principal de Palma una festa de celebració del 50è aniversari de la fundació del GOB. El seu president a Mallorca, n’Amadeu Corbera, em va demanar que hi fes un parlament com a representant dels socis veterans i dels fundadors. Tenc el nombre 8 de l’associació, i en vaig ser president els anys 1982-1983, i el 1988. Em plau copiar-lo aquí, tot i que, per al caràcter habitual d’aquestes entrades, resultarà potser un poc llarg. Disculpau-me. El teatre estava ple. Les actuacions foren precioses (Aina Tramullas, Biel Majoral, Xanguito i Cor de Dones de la UIB) i els parlaments de na Margalida Ramis i de n’Amadeu Corbera estimulants. La presentació d’Antoni Gomila, excel.lent. El meu discurs fou aquest:
Al Bolletí del GOB de 30 de juny passat, una comovedora necrològica recordava l’amic Jesús Jurado, que figura en l’acta de constitució del Grupo de Ornitología Balear de dia 1 de desembre de 1973, amb Pep Casasayas, Joan Mayol, Josep A. Alcover, Hilari Morales i Pere Bosch. En la primera assemblea (31/12), ens hi afegim: Lluc Mas, Miquel Rayó, Anthony Bonner, Jordi Mut, Xesc Avellà, Joan Ximenis, Lluís Casasayas, Mateu Bosch, Xesc Moll i Hannah Bonner. Als estatuts figuren els nostres objectius naturalistes: conèixer, divulgar, conservar.
Aviat canviàrem el nom pel de Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, i decidírem usar la llengua del país, la de bon de veres, per evitar el que apuntava en Miquel Àngel Llonovoy: “si a Mallorca fóssim bilingües, / el nostre himne s’hauria de dir La Bilingüera.”
En cinquanta anys, milers de socis i voluntaris han aportat al GOB quotes i hores per retolar pancartes, anellar aucells, redactar al.legacions, fer Educació Ambiental, assetjar vaixells de l’OTAN, promoure lleis, restaurar La Trapa, organitzar concerts… I desenes de milers de persones ens han donat suport en manifestacions, o amb signatures i donatius. Gràcies! Hem comès errors. Hem pres dosis amargues de fracàs.
Han canviat moltes de coses des d’aquell inici: hem passat de l’oratòria naturalista, masculina, adulta i seductora de Félix Rodríguez de la Fuente en la televisió d’una Espanya en blanc i negre, als arrambatges ecosocials, femenins, adolescents, provocadors, arc-irisats i globals de Greta Thunberg; hem passat de poder admirar primeres imatges de la solitud blava de la Terra en l’espai a saber definitivament que, com escriu Mary Oliver: “El món on el mussol té una fam infinita i caça de manera infinita és també el món on jo visc”.
I hem passat, mira per on!, d’un franquisme berlanguià a un neofranquisme de Torrente, el programa del qual, cit en Llonovoy “més que polític,/ és paleolític.”
És permanent, en canvi, el voltor negre en l’escut del GOB. L’antropòleg Lévi Strauss deia que les espècies no es trien com a tótems perquè siguin bones per menjar, sinó perquè són bones per pensar. La SHNB publicà l’any 1971 un cartell fet nostre, de disseny, per ser benèvols, càndid, que advertia: “Menos de veinte buitres en Mallorca”. Avui, més de 300 exemplars de l’espècie volen sobre l’illa. Quanta bona feina i esforç de tantíssima gent!
Sembla que tornen temps difícils. Però, tenim perspectiva. Titular a la premsa local, 29/10/1974: “Los dados están echados. Sa Dragonera será urbanizada.” I doncs, no. A Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca, el GOB ha influït decisivament en la política. Hem mobilitzat la gent sensible, i hem sabut i hem de saber aprofitar la confluència d’objectius amb altres grups o entitats d’estratègia diversa: Terra i Llibertat, Talaiot Corcat, WWF, RSPB, Greenpeace, Terraferida, la Fundació Marilles, algunes empreses, l’Administració…
Treballam per les espècies, espais naturals i cicles ecològics. Compartim un món únic, que volem sostenible i just. L’experiència -Es Grao, salines pitiüses, Cabrera, la LEN, la Llei de benestar per a les generacions presents i futures…- mostra que aconseguir aquestes fites no és fàcil ni immediat. El filòsof Byung Chul Han senyala que el compromís demana temps.
Un dels nostres fundadors ha escrit: “la força que ha d’impulsar la Conservació és una combinació de decisions intel.ligents des de la informació disponible, de sensibilitat, que podem cultivar compartint experiències, i de l’astorament davant la bellesa de la Vida, les seves manifestacions i processos”. És allò tan franciscà de Germà Sol, Germana Aigua, Germà Vent, Germà Llop…
No ens decantem, doncs, de la Naturalesa ni de la fascinació que ens causa. Acceptem la complexa relació que els humans hi mantenim. Mary Oliver: “El pi, el lleopard, el riu i nosaltres estam en perill tots junts o ens adreçam tots junts cap a un món sostenible. Som el destí dels altres”. Jane Goodall ens interpel.la: “Tenim l’opció d’usar el regal de la nostra vida per fer del món un lloc millor, o de no molestar-nos”.
Hem triat decréixer, afrontar la crisi climàtica, exigir una transició energètica equitativa, tractar de desurbanitzar idees i conductes. Ens sentim responsables entre generacions. Volem preservar les meravelles de la Naturalesa.
No basta vessar dades i planys a les xarxes: el broll continu d’informació desmotiva. Hom ja parla d’una hipercomunicació anestèsica, que dispersa la comunitat. En xarxes, la disputa agressiva amb l’interlocutor és inevitable: no el tenim davant. Però, si els dos contemplam junts un voltor negre lliure, l’experiència ens apropa.
Jane Goodall: “El canvi esdevé escoltant i després iniciant un diàleg amb les persones que fan alguna cosa que tu creus que no és correcta”. Si escoltam, aprendrem. Si ens escolten, potser ens comprendran.
Alerta mosques, però! Pel bram sentit aquests dies, potser qualque individu frenètic, llei mordassa en mà i els qualificatius “turismefòbic” i “ecoterrorista” a la boca i als atestats policials, voldrà que callem. Ens pot passar el que patí en Llonovoy una vegada: “en lloc d’escoltar-me / em van escortar… / Em van escortar fins a la comissaria!”.
Gràcies, llarga vida, i bona sort!