I què esperam d’un feixista?

Les notícies són males d’empassar. La de despús ahir i la d’avui, relacionades amb el mateix fet. En resum: el president del nostre Parlament no ha rebut com era tradició, els infants del Sahara que passen part de l’estiu amb famílies mallorquines. Diu que tenia una cita amb el coronell en cap de la Guàrdia Civil… Excuses de mal pagador, perquè, simplement per un gest d’empatia amb els infants, hauria pogut sortir uns minuts de la seva audiència amb el propi coronell i saludar -els dos prohoms- els infants, fer-se la fotografia i s’ha acabat. Les agendes institucionals es preparen amb prou temps per intentar ajustar-ho tot. Aquí s’ha triat, doncs. On s’ha vist mai, posposar un comandament de la Benemèrita? És pura incapacitat del senyor Le Senne de posar-se on s’ha de posar. És el president del Parlament Balear. Excepte en les votacions, ha de sostenir una neutralitat absoluta. No és capaç. No en sap. No vol. No parla català en els seus discursos institucionals, perquè no vol fer-ho. És espanyolista i supremacista castellà i espanyol. Ho escriu. Ho creu. No m’ho invent. Le Senne no engana ningú. Basta, com vaig dir en una entrada anterior, llegir els seus articles. És, en realitat, un idiota (en el sentit de l’accepció tercera del diccionari de la RAE, el de la seva llengua: “persona engreida sin fundamento para ello“. Creu que ell és un ser superior, un intel.lectual. El diccionari d’Enciclopèdia Catalana diu, simplement, “estúpid”. És racista, és xenòfob, és franquista, és masclista, és negacionista del canvi climàtic, és homòfob, és catòlic integrista, és neoliberal…  Un cromo. La presidenta, Prohens, en canvi, sí va saber estar on tocava: amb els infants. Gràcies.