De teorema

Com sempre passa a Espanya -hom en podria establir un teorema-, Ciudadanos, com totes les propostes polítiques suposadament centristes, ha acabat en el cove de la dreta més cridanera, reaccionària i exaltada. Tricorni amb tatuatge, corona, justícia amb punyetes, capella i plaça de toros. L’anticalanisme sobre el que es fonamentava Ciudadanos -en realitat la seva única raó d’existència- només ha servit per enfortir l’Espanya de la caspa i de l’orgull, del supremacisme castellà (amb el mite de “la lengua común” i dels “Reyes Católicos“) i del nacionalisme espanyol, violent i franquista, colonial, casernari, masclista i homogeneïtzador “contra los nacionalismos excluyentes“. Com sempre passa, guanya l’espanyolisme ranci. El de sempre. Tant els és, als centristes espanyols, hagin passat o no per Ciudadanos, si a la fi governa l’extrema dreta. I no en parlem dels socialistes frustrats ni dels barons enrocats. L’important és “¡España, España, España!“. Tornem al cas. Gràcies, doncs, a la intel.lectualitat centrista, i a la constitucionalista i en el fons anticatalana que ha lloat llagoterament Ciudadanos, i ara Valents, i abans UPyD i demà el que toqui. Ja teniu el que volíeu: la foto de Colón. O creieu que és possible cap altra cosa, aquí, Azúas, Aguilós, Capós, Savaters, Silvas, Espadas, Pericays, Vidal-Fochs, Jaumes i tota la tropa…? No em valen les llàgrimes de cocodril, ara. Ho heu facilitat. Ho sabíeu. Ho hauríeu de saber, perquè la Història ens ho ensenya. I se suposa que vosaltres, d’Historia de España, en teniu un saber oceànic, com el teniu de gairebé tot, totòlegs. Heu fomentat, amb odi i amb crits, l’odi. Amb verba florida, sí. Per això sou intel.lectuals i en presumiu, gairebé sempre menystenint els qui no són de la vostra classe ni de la vostra corda. Amb verba polida, això sí. De teorema.