Atzar, honor, privilegi

Qualsevol d’aquestes tres paraules podria definir el fet de què un nét sigui convidat a escriure el pròleg d’un llibre que conté una biografia del seu padrí matern. És el meu cas, i en dón gràcies. Segur que la meva mare se’n sentiria satisfeta en una mesura infinita. Ella tenia son pare per model, l’evocava com s’evoca un mite. Un mite familiar del qual ara en sabrem alguna cosa en base a fets, arguments i interpretacions plausibles. Un mite que ha condicionat, segurament, la forma de ser de la nostra família, especialment pel que fa a valorar sempre psositivament l’educació, la cultura i la lectura. Per invitació, doncs, de Rafael Dalmau, editor, he prologat la boníssima investigació de l’historiador del berguedà Josep Noguera i Canal, publicada amb el títol El capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià. Entre el deure i el poble. En el breu text de promoció del llibre per part de l’editorial, hom diu: “És un fet rellevant que en situacions molt tenses (Setmana Tràgica 1909 a Igualada, els fets de Fígols del gener del 1932) sota el comandament de Ferrer, mai va haver-hi ni morts ni ferits.” I també, en ocasió de la mort del capità Ferrer a Berga: “A la seva mort, el desembre de 1954, s’hi congregà una gran gent al carrer per retre-li homenatge.” Dia 19 de novembre també participaré en l’acte de presentació del llibre. Breument, perquè el protagonisme l’ha de tenir el bon amic Josep Noguera i Canal, al qual des d’aquí li’n don les gràcies per tot.