Archivo de la categoría: Sin categoría

No m’agrada insultar. Intento fugir de polèmiques públiques. No m’agrada ofendre. Ni m’agrada haver d’incloure en aquesta pàgina opinions que ultrapassen l’àmbit estrictament cultural o personal. Voldria que aquí s’hi trobàs un espai neutral. Hi ha, però, espais neutrals? Especialment, … Sigue leyendo →

Pràctica imprescindible. Un cel per al dia d’avui (en què necessito el cel, perquè alguna cosa m’inquieta). Un paisatge, un alè, una estona d’entreteniment i de reflexió: on posar l’horitzó, quins colors usar, com aproximar el primer pla, com allunyar … Sigue leyendo →

Avui, al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca:

També comptam, els qui ens declaram en camí dret a l’ateísme, per als bons Reis de l’Orient, als quals no podem fer cap altra cosa que expressar-los un gran i commogut agraïment. Aquests Reis estimen tots els seus súbdits (i … Sigue leyendo →

Un nou paisatge per encetar l’any. Intento obtenir llums i reflexos, impressions. Sé que tot això prové del que he vist i somiat, i del que he après dels mestres de l’aquarel.la els treballs dels quals miro i remiro. Faig … Sigue leyendo →

“Es la España de intentar el progreso, el más elemental, o el que nos remite a aquella España franquista que describió el poeta Rafael Alberti: “Dura España terrible, temible, aborrecible, rostro desapacible, obstinada, infalible, irascible, insufrible. España inamovible, imposible, impasible, … Sigue leyendo →

Dos paisatges, i uns versos. O en realitat, un fragment de prosa poètica (i disculpau-me l’atreviment de qualificar així el text que us proposo), escrit enguany: Voldria – voldré?, vull? – ser part en el futur d’aquesta flor de safrà … Sigue leyendo →

Al suplement cultural Bellver, del Diario de Mallorca d’avui, 26 de desembre, portada sobre la ficció climàtica, un resum de les entrades que vaig fer fa poques setmanes. Com sempre, disculpau la mala reproducció. No en sé més (i em … Sigue leyendo →

Anit és la Nit de Nadal, i a casa, com en tantes d’altres llars, s’hi fa el sopar de la família (gairebé) sencera. Així que avui totca estar a les ordres de l’amfitriona major, que ja fa dies que té … Sigue leyendo →

Una lectura amb profunditat i amb referents: el Capità Amèrica, Homes de negre, la confiança, la tendresa… La relació entre un pare i un fill, sense oblidar la padrina vella. Què és la veritat?