A mi aquesta gent em fa por…

Intolerable! Amollar que vols afusellar no sé quanta de gent, no és delicte, sinó opinió privada, perquè s’expressa en un xat… A mi aquesta gent em fa por: se senten impunes, perquè saben que el cos judicial majoritàriament els protegirà. No és delicte: d’acord, si tampoc no ho fos cantar raps agressius… Aquesta gent pot conspirar en privat tot el que vulgui, ve a dir l’arxiu judicial del tema: com si les conspiracions es fessin mai en públic! Ja fa temps vaig escriure aquí que el delicte d’odi era una trampa per als qui no comandam. Ens enganxaran quan vulguin. Quan jo escric això ho faig amb ràbia o amb odi? O només amb por? Qui ho determina? O es tracta a tots igual o… Qui ha de controlar les meves emocions? Aquesta gent. en canvi, pot dir, sentir i creure les burrades que vulguin i amollar les amenaces que vulguin… Saben que tenen part del Poder. Són molt perillosos. I molt curts: doble perill. Es protegeixen els uns als altres, els diferents elemnts institucionals espanyols: exèrcit, jutges, empresaris poderosos, clans financers, polítics dels partits tradicionals i no tan tradicionals, la premsa de la cort i tertulians addictes, intel.lectuals (els de la “desfachatez intelectual”), la monarquia, l’alt funcionariat… A mi tota aquesta gent em causa pavor: sabem -perquè vénen d’on vénen, diuen el que diuen i creuen en el que creuen- que, si poguessin, farien realitat pública les seves amenaces privades. Són matons de caserna. L’exèrcit i la policia i la guàrdia civil (amb minúscules) són un niu de gent no democràtica. Tenen massa poder. I van altius. Saben, també, que si tornen a alçar-se, trobaran el suport de moltíssima de gent… Quan es netejarà tot aquest franquisme persistent arreu? Fins i tot escriure això -en un blog que és obert- em fa témer. Llibertat d’expressió? D’acord. Justícia parcial? No.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.