Archivo de la categoría: Sin categoría

I així anam! I no es fa res per evitar aquesta deriva cap a la repressió. Com diu l’article, cada col.lectiu amb reivindicacions pendents té el seu articulat per sotmetre’l, per fer-li por, per amenaçar-lo… Com és possible que s’hagi … Sigue leyendo →

Una breu entrevista que em va fer la periodista Victòria Pallicer, d’Onda Cero, amb motiu del desè aniversari de la declaració de la Serra com a Patrimoni Cultural de la Humanitat. Gràcies!

De naixença o d’adopció -de decisió, doncs. Quan sents n’Antoni Vidal Ferrando elogiar un llibre d’un col.lega n’has de fer cas. Es tracta de Pare, mostra’m la mar d’en Miquel Segura (Lleonard Muntaner, editor), un dietari escrit durant el passat … Sigue leyendo →

Tal vegada escric això amb un excés de confiança. Precisament, un dels aforismes que he après -entre molts d’altres aspectes de la tècnica fascinant i quasi màgica de l’aquarel.la- de Juan José Herrera Lara en les seves classes on-line (o … Sigue leyendo →

Un llarg i positiu comentari d’en Joan Roca i Avellà al suplement cultural Bellver del Diario de Mallorca sobre el llibre Penyaleres. Dones, excursionisme i muntanyisme a les Illes Balears (editat per l’Institut Balear de la Dona), que agraesc cordialment … Sigue leyendo →

Idò, això, i ja basta de les jeremiades hipòcrites expressades pels de sempre -els nacionalistes espanyols disfressats de constitucionalistes i d’intel.lectuals de pa en fonteta- amb grans mots i escarafalls de fals ofès. Ja n’hi ha prou de Marchena i … Sigue leyendo →

El Consell d’Europa posa en evidència (i això hauria de fer sublevar els espanyols d’una vegada), i per una majoria prou significativa de vots, els deliris nacionalistes (franquistes, semiturcs) de l’espanyolisme de taverna (i de caserna) dels gloriosos salvadors de … Sigue leyendo →

Aquest cap de setmana l’hem passat a ses Covetes. Hem recobrat experiències de fa molts d’anys. Era la nostra platja preferida. Fins i tot he tastat el vell gust de la mar neta en la vorera d’arenes. Estava remolesta, la … Sigue leyendo →

Sí, vaig firar. En Pau Vadell, d’una banda, em facilità un exemplar de l’antologia del poeta Damià Huget La pell quan plou, que ha elaborat i editat tan esplèndidament (Adia). N’he de fer una lectura consirosa per redactar, després, un … Sigue leyendo →

Avançar, caminar, cercar fites quan ens sembla que perdem el sender. Hi ha molt de càrritx i molt de penyal que incomoda la caminada, però cal seguir. I llegir. Avui, quatre lectures pendents. D’una, ja n’he avançat quasi un centenar … Sigue leyendo →