Himlung Himal, 7126 metres

Na Tonina Bergas, gran penyalera, es veu amb força, coratge, voluntat, vivències i moral per assolir un cim de més de 7.000 metres. I ja en té el projecte. Si tot va bé, el desplegarà entre octubre i novembre d’enguany. Objectiu? El cim del Himlung Himal, de 7.126 metres d’alçada. La muntanya, diu na Tonina, “es troba a la regió del Manaslu, al nordest d’Annapurna fent frontera amb la regió autònoma del Tibet”. Noms mítics! I explica que “només a partir de 1992 el govern nepalès va obrir la zona als turistes permetent el trekking i les expedicions”. Quina gran enveja! Si teniu la bondat de llegir la primera mitja línia de la meva biografia en aquesta mateixa pàgina veureu que diu això: “No he escalat l’Everest (quina llàstima!)…”. I també diu, na Tonina Bergas, mirant, doncs, més enllà i més amunt que el Himlung Himal “és considerat un cim per acumular experiència abans d’afrontar els grans cims de l’Himàlaia”. Ja podeu imaginar, doncs, que l’aventura que prepara na Tonina Bergas m’interessa, i molt. I a més, si no tenc buits d’informació –que en puc tenir- i si el meu arxiu de temes muntanyencs locals no va errat –que podria anar-hi-, na Tonina seria la primera mallorquina a assolir un 7.000, i això seria un fet notori i destacable en el nostre muntanyisme. Hi ha poques mallorquines que hagin arribat als 6.000: na Cati Lladó, na Susana Gómez, la mateixa Tonina Bergas, i potser qualcuna més… No en conec cap que hagi superat els 7.000, i tanmateix aixó no importa en realitat. Na Tonina vol conèixer l’experiència, provar-ho, viure-ho. Ja ha fet cims de 3.000, 4.000, 5.000 i, l’abril passat, un 6.000 (Mera Peak, 6.476 m.). Vol dir que ha anat progressant i passant prudentment per l’escala d’aprenentatges que hom necessita per acarar aquesta mena de reptes, les muntanyes de grans altures. Ja sap també que, en aquests casos, l’important no és tant assolir el cim com tornar a casa i tornar-hi bé. En una ascensió com la que ella es proposa, tot i que hi anirà ben preparada i ben agombolada per una empresa especialitzada local, pot passar de tot: allaus, lesions, mal temps inesperat, deficiències impensades en el material, malalties sobrevingudes, mal d’altura, deficient aclimatació… Sí. De tot. Per això, intentar-ho ja té molt de mèrit. Quina enveja! I quin escarrufament! M’he volgut fer una fotografia amb ella (érem al Mavi, parlant del seu projecte i de lectures muntanyenques que compartim). Cercau, per favor, els perfils de na Tonina a instagram i a facebook. Sabreu els detalls i el dia a dia del seu projecte. Donem-li ànims. I si podeu ajudar-la amb un poc de patrocini, què bé!

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.