Archivo de la categoría: Sin categoría

D’aquests assumptes tracta el curs del mes d’octubre amb el mestre aquarel.lista Adrián Marmolejo, que seguesc amb gust i esper que amb profit. La primera pràctica del mes ha estat aquesta. Més ben dit: aquest és el meu resultat de … Sigue leyendo →

“No hay nada más hermoso que sentirse español”, arengà ahir al Born de Palma el general Fernando Luis Gracia Herréiz, i llavors parlen del supremacisme català… És el mateix pensament del president del nostre parlament, un altre supremacista espanyol-castellà a … Sigue leyendo →

Aprendre dels grans mestres. En aquest cas, la meva aquarel.la d’ahir es basa en un paisatge magistral i mariner de Herman Pekel. Pekel interpreta d’una manera molt personal els paisatges: marines, camps, urbans… És admirable. I inimitable. L’únic que puc … Sigue leyendo →

Aquí teniu la meva segona entrega editorial d’aquest per a mi molt ric 2023, el segon producte d’enguany del meu quefer literari. Es tracta d’aquest nou poemari beníssimament imprès i editat p’El Gall, editor, en la col.lecció Trucs i Baldufes, … Sigue leyendo →

El format petit (en aquest cas de 15×30 cm, d’Arches) permet fer notes ràpides com aquestes dues d’avui; en el meu cas, notes o apunts de paisatges. En realitat són proves que faig tant per entretenir-me com per practicar mescles … Sigue leyendo →

Un aiguamoll amb arpella. Aquests paisatges m’encanten, i si en faig tants és perquè m’agradaria aprendre a resoldre’ls. Vaig treballant-hi, i ja és molt. Aquest mes he tengut ocupacions domèstiques i literàries (per sort), i l’octubre no està tampoc buit … Sigue leyendo →

És més entretengut, i menys tòxic. Més saludable. Aquí ve una nota ràpida del salobrar de Campos.

Avui he enviat una carta a la directora del Diario de Mallorca. És que ja no puc pus! Aquest n’és el text (avís: qualsevol dia el retiraré d’aquí): Deia Josep Pla –en una cita que mai no sol recordar la … Sigue leyendo →

No sé si és una tesi o, simplement, un deliri: “La koiné española —la lengua castellana— resolvía el multilingüismo y protegía los demás idiomas de España en los distintos ámbitos territoriales.” O sigui: ara resulta que l’única llengua imposada a … Sigue leyendo →

“No falla nunca: las lenguas de España distintas al castellano son la mejor piedra de toque para identificar al nacionalismo españolista más rancio. En cuanto oyen hablar catalán, euskera o gallego fuera de sus territorios (y a menudo también cuando … Sigue leyendo →