Archivo de la categoría: Sin categoría

Amb el que vaig refusar ahir, al seu revers, he fet avui aquest paisatge que no em desagrada. Encara està humit quan li faig la foto. Per això sembla ondulat. És que tenc ganes d’anar a llegir una estona, i … Sigue leyendo →

Tot naive, avui. Per no perdre l’avès als pinzells, ara que tenc un poc de temps disponible. Malgrat les lectures! He fet una marina -com una tornada a port de petits velers en, potser, un llac- i un paisatge de … Sigue leyendo →

Dues aquarel.les de pura pràctica i per aprofitar papers usats. N’he retallat el fragment més expressiu de cadascuna. Són petites.

Potser m’he passat. A la llibreria de segona mà he trobat aquesta altra novel.la de Jean-Christophe Rufin, El abisinio (Byblos). Sé que té una segona part, però esperaré a veure si aquesta primera m’agrada a bastament. Nou de trinca és … Sigue leyendo →

Sens dubte. Avui, aquesta marina improvisada en el revers d’un paper Arches de 300 grams, gra fi, 28×38 cm., aproximadament. Un entrenament per assistir a la classe de n’Alberto Diego, dilluns que ve. Ell n’és un mestre!

Público, avui horabaixa. És un article per llegir sencer. Tracta, sobretot, tres temes: el sainet judicial espanyol pensat per tombar un govern que no agrada, el sainet OTAN, i el sainet Tribunal Constitucional. Si qualcú dubta encara del lawfare a … Sigue leyendo →

La primera és una novetat segurament interessant: El secret de Laura Valdés, d’en Josep Lorman, autor tenaç i amb molt d’ofici (edició d’Alrevés). Sembla que en aquesta ocasió l’escriptor, com dic: un veterà, ha treballat a la vora del gènere … Sigue leyendo →

La marina esborrajada d’avui, que he titulat “Vora el mar”. Aquarel.la en paper Arches de gra fi, 300 gr., 31×46 cm., aproximadament.

Una entrevista a Ràdio Vilafranca (Vilafranca del Penedès) en relació amb el llibre Dotze en fan un, amb Nívola Uyà. Gràcies!

I també aquesta és d’ahir, més esbojarrada, més petita, més lliure i espontània. Feta en paper Arches de gra gros, de 300 gr., i de 18×26 cm. De vegades, pintar a rauxes m’allibera.