Excel.lent

La novel.la Ràbia (Proa, 2022) d’en Sebastià Alzamora és excel.lent. D’ell m’agradaren al seu moment Crim de sang i sobretot Reis del món, boníssima novel.la, també, admirable. Vaig amb retard, però, a l’hora de llegir el seu treball literari. Seguesc, això sí, la seva feina d’analista a través dels seus articles a la premsa. Ho fa molt bé, amb compromís i encert. Ahir vaig anar a cercar el llibre Ràbia a la biblioteca de s’Escorxador, la de nom Josep Maria Llompart, de la qual en sóc usuari des de fa molt de temps. Demà podré tornar-lo. Satisfet. Perquè Ràbia es llegeix aviat, té una prosa fluïda i alhora plena de sentit, viva, sincera. El que conta sembla anar passant davant dels teus ulls, i del teu sentiment alhora de complicitat i d’estranyesa, com l’aigua d’un torrent… El que hi descriu, però, és desolador: en el fons és el que el model turístic ha fet de bona part de l’illa. I de molts de nosaltres. S’hi expressa un desconcert majúscul. Les passejades amb na Taylor, la cussa del protagonista són riques amb detalls, autèntiques. No en diré res més: recoman la lectura de Ràbia. L’escena final en un escenari impensat, i tan real, és gairebé premonitòria… Aquests dies, n’Alzamora ha estat premiat amb el Premio Nacional de Poesía pel seu darrer treball poètic, que no conec encara. Perquè no puc estar al dia. M’és impossible fer la lectura de tot el que es publica, per molt que voldria fer-la. Enhorabona, doncs, pel premi, Sebastià. I sobretot pel teu quefer.  Ara toca na Lucia Pietrelli, i en Pere Antoni Pons, i Evi Wyld, i…