Archivo del Autor: admin

Un bon amic, home preocupat pel benestar de la gent i per la justícia, em demana que informi d’aquesta convocatòria tan especial. Ho faig amb gust. Es tracta d’un concurs literari de microrelats sobre el treball i les seves condicions. … Sigue leyendo →

De moment, és l’únic que puc expressar amb certa coherència. Temps hi haurà per reflexionar sobre tot plegat. De moment, me limitaré a donar les gràcies i a comunicar-ho a les persones que em sembla se’n poden sentir partícips. Perquè, … Sigue leyendo →

I espero que la paraula bomba en aquest titular no em porti problemes amb fiscals paranoides! Moltíssimes gràcies a l’AELC i al jurat del premi: de tot plegat ja en parlaré en una altra entrada, quan hagi tengut temps de … Sigue leyendo →

M’agrada aquest paisatge, tal vegada producte de la meva memòria de qualque petit moll, de qualque entorn mariner -el barri de Sant Joan, on vaig néixer i passar la meva infància i la meva adolescència? Qui pot saber-ho! M’agrada per … Sigue leyendo →

No puc inventar un odi que no sento. Philippe Lançon, periodista i víctima En un meu poemari he escrit sincerament: “No sento odi per ningú: què m’he perdut?”. Odio l’odi. Odio odiar. Odio els delictes que l’odi provoca. Però, odio … Sigue leyendo →

Ja n’he parlat aquí en una altra ocasió. O en més d’una. Això dels quaderns, de les plaguetes és una mania. Una obsessió. I encara una il.lusió. Escric en quaderns, dibuixo en quaderns. Amb el dibuix que mostro aquí, un … Sigue leyendo →

L’any 1966, Nancy Sinatra treia al mercat una cançó titulada These Boots are Made for Walkin’, i em va bé recordar-ne el títol per parlar positivament de les sabates que he usat en la meva caminada d’enguany per La Vía … Sigue leyendo →

Te peguen de vegades, les rauxes, i no saps com retenir-les ni com retenir la provocació que representen. Ja sé que les aquarel·les demanen un tracte més subtil i més elegant, però, aquesta arrauxada m’agrada, la trobo potent, viva, inquietant … Sigue leyendo →

Aquests versos justificarien, només ells, una vocació poètica, un treball d’anys, de dècades, incansable. Són d’en Miquel López Crespí, escritor nostre, d’aquí i d’arreu; amic. Els trob avui de casualitat, perquè estic regirant llibres, en el volum El Cant de … Sigue leyendo →

Doncs, sí: he intentat llegir el segon volum de la sèrie juvenil de la qual vaig parlar en una entrada anterior…, i he desistit abans d’acabar. Me cau de les mans. El llibre, com el primer volum de la sèrie, … Sigue leyendo →