Miquel Rayó

Comença el judici polític.

Pere Estelrich i Maria Moreno em convidaren a participar ahir en el seu programa a IB3 ràdio, dia 10 de febrer de 2019, doncs. Aquest és el resultat, entre els minuts 9,26 i 32,51. El programa es titula La ruta d’Orfeu, i vessa bon gust i cultura musical i de tota mena. Entre les questions de la conversa entre en Pere i jo hi ha tres peces musicals: la versió de Summertime (de l’òpera Porgy and Bess, de Gershwin) de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald, una preciosa interpretació del preludi de la primera suite de cel.lo de Bach, i el duet dit de les flors de l’opera Lakmé.

No vull que aquest web sigui un àmbit incòmode per ningú. Ni que sigui polític, sinó, cultural. Aquí vull parlar de llibres i d’aquarel.les i de viatges i d’excursions. Però, no puc callar davant tant d’odi contra la Catalunya independentista. “¡A por ellos!“, diuen. En el fons, l’Espanya castellana odia Catalunya, independentista o no. No deixaran d’intimidar-la fins que desaparegui la identitat catalana. Els molesta la diferència, que s’usi una altra llengua i es reivindiqui una altra identitat, antiga, tan digna com qualsevol altra. No entén res. Dreta i esquerra van a l’una, no hi ha cap matís. Qui el voldria posar és acusat de traïdor, de terrorista, d’antiespanyol… S’emboliquen amb banderes com a nacionalistes que són. Nacionalistes espanyols. No diuen una sola frase que no contingui la paraula màgica, Espanya. Tan poc se’n senten que han de reafirmar-ho en cada moment? No sé si s’ho han proposat, però, tot sona menaçant… Vessen agresivitat, manifesten odi: l’odi que diuen veure en els catalans independentistes. Si es mirassin al mirall dels meus ulls s’esverarien com jo m’esvero de veure’ls. Sembla que se consideren profetes o confrares d’una religió amb un sol dogma, el franquista “Unidad de España”. Parlen com il.luminats, exaltats, enrabiats… Hi ha molt de silenci de qui hauria de parlar per posar seny. No ho fa per por. I hi hauria d’haver més silenci en algunes veus desprestigiades. Domina el franquisme reviscolat, doncs, a dreta i esquerra. Fan por.

També amb molta d’il.lusió espero poder obrir aviat el nou poemari d’en Joan Perelló, una de les veus literàries mallorquines que sempre m’han interessat, des de fa molts d’anys. Molts. Evoco sovint la lectura dels seus primers llibres: Temptant l’equilibri, Baf de llavis, Carasses… En alguns assajà, crec que amb èxit, la prosa poètica. I dels darrers poemaris seus (ara no comento llibres seus de narració), en guardo una molt bona impressió, de qualitat, de sensibilitat. Crec que hi trobo preocupacions, diguem-ne, generacionals o de vida i de literatura: L’atlas deshabitat, Inventari d’omissions… Paisatge en pèl (AdiA) espera torn, doncs, a la prestatgeria dels llibres pendents de llegir durant aquest mes, si és possible. En qualsevol cas, Joan, enhorabona! D’Agustí Bartra m’espera Ecce Homo (Lleonard Muntaner), a cura de Sam Abrams. Noms i títol són una garantia. No conec, en canvi, res de Sonsoles Hernández Barbosa, nova poeta, i el seu Núcleos de evolución m’intriguen (Trea).  Aquesta sensació em predisposa a fer-ne una lectura diligent. He trobat en un boníssim estat de conservació aquest Incerta glòria de Joan Sales (Club Editor), un clàssic que -ho confesso amb vergonya- encara no he llegit mai. Sí, l’he trobat a la llibreria de segona mà que hi ha molt a prop de ca-nostra (massa a prop). Mira per on, pèro, hauré conegut aquest autor gràcies a què qualcú va vendre a aquesta llibreria el llibre per no tirar-lo. M’interessa molt aprendre -encara més, i mai no és suficient- sobre Frankenstein. Un mito literario en diálogo com la filosofía, las ciencias y las artes, en aquest volum d’estudis coordinat per Gonzalo M. Pavés i Tomás Martín (Berenice). I aprendre més de les pesqueres de cetacis a espanya a través d’aquest Chimán. La pesca ballenera moderna en la península ibérica d’Àlex Aguilar (UBe), que em deixa un bon amic i gran lector. Així que: a posar-se les piles! Per sort, aviat tendré les elleres noves, ben corregida la graduació.

Per recordar la publicació del llibre Els aucells de les Balears, del bon amic Joan Mayol, admirable intel.lectual i home de feina en els àmbits de la Biologia, la política i la cultura, i referent indiscutible del Conservacionisme. La relació dels seus mèrits seria un no acabar, i per això no els exposo aquí. I per homenatjar també la col.lecció Manuals d’Introducció a la Naturalesa de l’Editorial Moll, on hi varen publicar altres referents del moviment de defensa de la Naturalesa a les Balears (llibres que varen fer molt de bé i que varen ser molt útils): Josep Antoni Alcover, Enric Ramos, Anthony Bonner, Benigne Palos… Aina Bonner hi va fer els primers dibuixos. Tot això em sembla pura Història. I també biografia. Com gairebé sempre, demano disculpes per la còpia.

Un regal per a una ex-alumna trobada per atzar en un servei públic, on treballa com a administrativa, havent superat les oposicions corresponents. Espero que li agradi, i que l’accepti sense compromís. És un joc de blaus, fet en un moment en què res pus no acabava de sortir bé. Un exercici per reconciliar-te amb els pigments, amb els pinzells, amb l’aigua i amb el paper.

Alguns llibres de febrer seran, són aquests. El que més ganes tenc de llegir, i m’ha arribat avui mateix per missatgeria directament des de l’editorial Proa, és Amor, no estàs fatigat, la segona part de les memòries apassionants i apassionades d’en Gabriel Janer Manila. Ja he dit aquí que la primera part va ser un dels grans llibres de la literatura catalana al seu moment. En tenc grans expectatives. Mentrestant, acabo amb la lectura desvetlladora de la política colonial i racista, violenta sempre, dels Estats Units, basada en una ideologia supremacista de la qual no se n’escapen ni James Fenimore Cooper ni el mateix Walt Whitman ni l’autor d’El meravellós màgic d’Oz, per exemple. A l’origen de la colonització -i en l’arrel intel.lectual del país- hi ha l’esperit usurpador i sovint assassí, que hom justifica amb allò del “destí manifestat”. Terrible. Llegiu La historia indígena de Estados Unidos, de Roxanne Dunbar-Ortiz (Capitán Swing). Naturalment, els primers colons anglesos a l’Amèrica del Nord tenien un model d’ocupació, d’expoli, de genocidi: el dels descobridors espanyols i portuguesos, avalats per l’Església Catòlica. Descobridors, de què? Això sí, aquells seguien les idees del protestantisme calvinista… Espero que la lectura de La sociedad del cansancio, de Byung-Chul Han sigui igualment estimulant (Herder), i certament ha estat més assossegador El poder del bosque. Shinrin Yoku, del Dr. Qing Li (Roca), que intenta reconciliar-nos amb la Naturalesa. Continuo pintant:

Realitzat per Ariadna Alfonso, s’ha emès ahir migdia en el programa Méteo. Temps i Natura, que dirigeix i presenta Miquel Salamanca, un breu reportatge sobre el llibre Els aucells a les rondalles mallorquines i al cançoner. No puc fer cap altra cosa que agrair molt sincerament aquesta promoció del meu treball, que espero tengui qualque efecte positiu, per petit que sigui, en el millor coneixement i protecció de les aus silvestres i dels espais naturals, i òbviament de la cultura tradicional mallorquina. Gràcies, doncs!

I continua el roi de lectures, tant les “fetes” com les “per fer”, inacable inventari, catàleg d’estones i de quimeres, de títols i d’autors o autores. I això, fora comptar les que faig per ressenyar, o no, al suplement cultural Bellver o simplement per estar un poc al dia de les publicacions en literatura per a infants i joves, i encara altres. Mentre poguem… No he pogut mai amb la lectura d’El mestre i Margarida, de Mijaíl Balgàkov (La Magrana), i no em demaneu per quin motiu, perquè no el sabria explicar. Aquesta vegada tampoc no he pogut. No em captiva, em cansa. O no la sé interpretar. O no sé copsar el que l’autor ens vol dir… Entenc que la novel.la està molt ben escrita, que és intel.ligentment delirant, però, no m’agrada. Segurament vol expressar sentiments que no compartesc o que no sé descobrir. Segurament el text té una història de censura o de repressió… Paciència, doncs. En canvi, Matadero Cinco, de Kurt Vonnegut (Biblioteca El Mundo), m’ha semblat molt bona, amb el seu estil tan… nordamericà, aparentment simple i pragmàtic. Les dues les he trobat a la llibreria de vell, com aquest lleuger volum de Escritos y dichos sobre el libro, a cura de Manuel Bartolomé i María Vidal (edhasa), molt entretengut i de molt amable lectura. Compromesa és la lectura d’aquest I tu, ets feminista?, de Gemma Celestino (Bromera), que fa pensar i que sobretot obliga a avaluar novament tantes conductes interioritzades i que consideram normals quan en realitat no haurien de ser-ho. Lligats a interessos molt personals són els textos de les memòries de José Antonio Valverde, que ara llegesc amb els volums tercer i quart, que em deixa un bon amic: Sahara, Guinea, Marruecos. Expediciones africanas i La aventura de Doñana. El que s’hi descriu pertany a una alra època, no tan llunyana cronològicament, però infinitament enfora: el món que s’hi mostra ja no existeix. El que en queda és, en realitat, un parc temàtic per a turistes. Trista dessecació de Doñana, trista extinció d’espècies al Sahara occidental, abans espanyol i francès. La potent i densa conferència d’Arnau Pons, Celan, lector de Freud (Lleonard Muntaner) m’ha agradat, perquè és producte de la reflexió i d’una gran coneixement crític de l’obra del poeta castigat per l’horror nazi. No obstant, preferesc sempre lectures més benvolents, no tan hermètiques ni tan farcides de dòl. Parla, Pons, de com han d’interpretar-se els textos. Qui ha dit que escriure o llegir són activitats fàcils? T’hi pot anar la vida. Mentrestant: caminades, concerts de Víctor Uris, pel.lícules, aquarel.les (de vegades esquerrades del tot: hi ha dies que no hauries d’agafar els pinzells), gestions casolanes, una entrevista a IB3, per al programa meteo, o la conversa amb na Mar Rayó gravada per al programa, també d’IB3, Els entusiastes… Anar fent.

Al suplement Bellver del Diario de Mallorca es publica avui aquesta ressenya d’un àlbum molt interessant. I per cert, també hi ha una bona informació sobre s’Albufera de Mallorca i textos que en parlen.