El cóp s’estreny

I és per tenir por. El cóp -ja ho sabeu- és la part final de certs tipus de xarxa de pesca on van a parar els peixos i no en poden sortir. Aquí em referesc al deep-state espanyol. Poc a poc el seu cóp s’estreny. Aquests dies n’hem tengut algunes mostres, d’aquest moviment de repressió lenta, de repressió que no ho sembla. Primer, que s’anuncii que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tendran un grup per seguir i denunciar delictes d’odi. Dels delictes d’odi ja sabeu que en pens: el delicte d’odi és una trampa. Al final, amb aquells dos actors de cap manera neutrals i indiscutiblement ideologitzats cap al pol nacionalista espanyol més caspós, només seran perseguits els delictes d’odi que ofenguin els qui comanden. Qualsevol comentari crític que no agradi al Poder podrà ser considerat delicte d’odi. El temps ho demostrarà. Pagaria per equivocar-me. Segon, la caparrudesa del fiscal perquè qualque tribunal -dos ja han dit que no, però falta el Suprem al qual acudeix ara i si fa falta acudirà al tribunal del Sant Ofici-, condemni na Tamara Carrasco per incitació via uasaps a la protesta independentista. Centenars de militars (nacionalistes espanyols, clar: patriotes) es passaren fa uns mesos un uasap expressant tranquil.lament que hom hauria d’afusellar 26.000.000 d’espanyols, i no va passar res. Clar: és que Carrasco és independentista i, per si passava, primer la varen acusar de terrorisme, quasi res! La Policia Nacional o la Guàrdia Civil, tant m’és, tan neutrals i tan rigoroses amb els seus informes… Tercer, el personatge Lesmes, patèticament carregat de punyetes, es permet renyar els partits polítics en un discurs institucional, i encara censurar els indults (ben migrats) que ha concedit (intel.ligentment) un Govern democràtic als independentistes catalans. Visca la independència dels poders! Això sí: ben alerta a criticar tu les sentències o el sistema o la carrera judicial o aquests jutges que es creuen ser els salvadors de la (seva) pàtria (afegiu sempre aquí l’adjectiu espanyol, per favor). Quart, el rei -penós!- ha reblat el clau amb un “Os ha leído la cartilla“. Menja morena, què oportú! Però, que el rei abandoni la seva neutralitat i faci palesa la seva manca d’avaluació crítica de les oportunitats no ens ha d’extranyar: “¡A por ellos!“, recordau? I per acabar-ho d’enllestir, el portantveu del Partit Popular -una de les tres dretes franquistes que tenim a Espanya, a les quals acompanya un PSOE de cada pic més acovardit i desorientat, però que s’anomenen, els quatre, “constitucionalistes”- declara publicament i sense cap vergonya que la majoria de jutges a Espanya estan a favor d’aquellt partit, el qual aviat governarà amb l’extrema dreta espanyola de negra història. I segurament té raó, aquest senyor, i això els espanyols s’ho haurien de fer mirar. Francament, jo, de cada dia tenc més por. Poc a poc, a Espanya, hom va retallant llibertats i drets. I la tendència va a pitjor, i amb més poca vergonya.