Lectures per acabar el mes

Un més mes, un altre, i van… L’estat de desconcert per mor de la pandèmia continua i, en el meu cas, s’incrementa, tot i que a la fi sembla que podem endevinar un final més o menys proper a aquest període d’incerteses i de limitacions. Més que menys. Aviat farà un any sencer del primer confinament. Qui ens ho hauria pogut dir? Qui podia imaginar-s’ho? Què ens sosté, durant tant de temps? La família, els amics, les ocupacions domèstiques, les preocupacions personals, els projectes, les aficions, les excursions, les mascotes, les pel.lícules… La lectura. L’aquarel.la. I un poc, molt poc, d’escriptura. Potser, també, construir poc a poc aquesta modestíssima pàgina (que per a mi ja té data de caducitat). Parlem de llibres una altra vegada. Tenc les lectures amb què acabaré el mes. La primera, ja feta d’una tirada, és impressionant; m’ha semblat un cop magistral a la consciència política i ciutadana. No vos el perdeu. Lectura obligatòria: El fill del xofer, de Jordi Amat (edicions 62). Extraordinariament ben fet, ben escrit, ben configurat, ben documentat. Independentment del que, al final, pensis de tot, el que s’hi conta és escarrufador. Els altres llibres esperen. El principal, els diaris de Chantal Maillard, brillant pensadora i escriptora francòfona: La arena entre los dedos. Diarios reunidos (Pre-Textos). El volum conté també, no podia ser d’altra manera, els diaris de l’autora a la Índia, i fa temps que els volia llegir. No conec La enfermedad de escribir de Charles Bukowski (Anagrama). Però, sí que conec moltes de les obres de l’autor, perquè el vaig llegir quasi obsedit deu fer ja quaranta anys. Imagin que són escrits seus diversos sobre el fet d’escriure. M’estira, naturalment. I m’interessa moltíssim Los siete magníficos. El libro del 60 aniversario, que conté reflexions sobre la mítica pel.lícula western, escrites per Juan Manuel Corral, Luis Freijo, Adrián Sánchez i Joaquín Vallet, i que edita Notorius. Adrián Sánchez, que coneix el meu fill Joan, em signa l’exxemplar. Gràcies. Un western és, precisament, la novel.la (menor) de Frank G. Slaughter sobre alguns episodis de la guerra civil americana, La brigada Stonewall (en edició de Caralt). Finalment, i perquè tenc el propòsit d’aprendre a valorar-lo positivament, tenc tres edicions actualitzades i distintes del Llibre d’Amic i Amat, del gran Ramon Llull. Sóc lector de Llull; he usat alguns dels seus textos en la meva feina i en la meva formació com a escriptor (si és que ho sóc en alguna mesura): Llibre d’Evast i Blanquerna, Llibre de meravelles, Llibre dels mil proverbis, Llibre del gentil i dels tres savis, Doctrina Pueril… En la meva novel.la L’ungla de la gran bèstia (Moll) hi vaig posar un personatge de nom Quernablan, que usa frases textuals de Llull quan parla… Però, tot i això, mai no he entès el Llibre d’Amic i Amat. Massa místic? S’ha acabat la meva mancança; aquestes tres lectures d’una sola lectura me les autoimpòs. Són les versions de R. Aramon i Serra (edicions 62), de Miquel Peix (Claret) i de Sebastià Alzamora (Barcino-Fundació Carulla). Anem-hi, doncs!