A veure si…

A veure si aconseguesc posar-me al dia de lectures. Serà difícil, perquè els llibres, a casa, vénen i arriben a l’atropellada (i no parl gairebé mai, aquí, de les novetats de literatura infantil i juvenil que les editorials m’envien per a ressenyar-les, al seu cas). Em neguiteja veure plena quasi sempre la prestatgeria de lectures pendents, i saber que, per molt que faci, sempre m’anirà davant. Trob lectures a les llibreries, a la llibreria de segona mà, arreu… Per això m’ha agradat llegir 50 llibres que m’han canviat la vida, de na Llucia Ramis (Bruguera): parla de llibres, de lectures, i en parla amb un bon estil i amb criteri. Un criteri lector, per descomptat, diferent del meu. I aquest és l’avantatge de la Literatura: els cànons sempre seran individuals, per molt que algunes obres siguin presents en tots els cànons imaginables. Donen el premi Nobel a una autora americana que desconec absolutament (ni en coneixia el nom): Louise Glück. Per sort, tenir una filla lectora de poesia femenina (i de l’altra) ajuda. En la seva prestatgeria hi ha, i en faig el furt, un exemplar de Vita Nova (Pre-Textos). Queda a la coa amb un punt de preferència. Dos llibres (Miragüano) de les expedicions espanyoles del segle XVIII per Califòrnia i altres indrets de l’Oest americà, de quan encara no ho era: Diarios de les expediciones a la Alta California, de Juan Bautista de Anza y Becerra, i Diario de la expedición Domínguez-Escalante por el Oeste americano, dels frares Francisco Atanasio Domínguez i Silvestre Vélez Escalante. Aquest tema m’agrada des de sempre. Com m’ha agradat llegir la novel.la western de títol Los que no perdonan, d’Alan Le May (Valdemar), molt bona. El vici lector t’imposa la compra de versions distintes dels llibres que estimes, en aquest cas, l’Odissea, en la versió (traduïda al castellà) de Samuel Butler (Blackie Books). El format és preciós. veurem el contingut. Porta uns complements que ja tenc pressa de llegir. I a la llibreria de segona mà hi trob Cartas a Olga de Václac Havel (Galaxia Gutemberg-Círculo de lectores), Diarios 1932-1933, de Manuel Azaña (Crítica), una curiositat.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.