Gran literatura. I també llibres de muntanya

La literatura d’Antoni Vidal Ferrando és gran, gran, gran Literatura. La seva obra poètica és excel.lent i sempre m’ha commogut. L’he seguit. La repasso de vegades per trobar-hi sempre un llenguatge de tal riquesa que, potser, ja és introbable. La seva narrativa també és excel.lent. Voreja sovint el deliri creatiu. M’estimula. L’autor m’ha enviat fa no res un exemplar dedicat del seu darrer llibre: Quan el cel embogeix (Adia). Em demana que en facem una presentació a Inca, dia 5 de juny. Ja ho crec! Gràcies, Toni, per l’oportunitat de fer-ne una lectura més lenta i reflexiva, cosa que sempre imposa un deure de presentació pública i de comentari. Serà un plaer! I després hi ha la lectura d’entreteniment, per passar l’estona. És d’entreteniment, per a mi, la literatura de muntanya, tot i que hi tenc una certa preferència des de fa anys. Ja ho sabeu els qui freqüentau aquesta pàgina. El tema m’agrada. Potser perquè no he fet la muntanya que voldria haver fet. O potser perquè la faig, i ja em ve just, des de la lectura, sense haver d’arriscar. En aquest cas, i perquè ara hi treballo un poc (ja m’explicaré més endavant), llegesc Cuerdas rebeldes. Retratos de mujeres alpinistas, d’Arantza López Marugán, Mujeres y montañas. Nacimiento del Pirineísmo femenino, de Marta Iturralde, y On top. Mujeres en la cima, del mític (i sempre polèmic) alpinista Reinhold Messner, tot això editat per Desnivel. Naturalment.