Acabem gener

Acabarem el mes amb alguna lectura. No coneixia El río, d’Ana María Matute (Nórdica). Ara ja l’he llegit, i puc dir que és un gran llibre, beníssimament escrit, que mostra una part de l’Espanya profunda, antiga, castellana, interessantíssima i preciosa; allò que ara es nomena l’Espanya buida, la que em recorda la lectura de Los lobos de Morla de Valverde… Matute ens parla en el llibre de la seva infantesa: personatges, situacions, paisatges, aucells, plantes, noms, històries… Un món que ja no hi és. Tampoc coneixia Viajeros ingleses. Una expedición a Tasmania en busca del Edén, de Matthew Kneale (edhasa), una llarga, original i molt ben documentada narració sobre la Tasmania, o Terra de Van Diemen, colonial. En la novel.la es parla dels aborígens i la seva extinció, de l’enigmàtic i gairebé fantasmal llop marsupial, de les colònies de presos britànics, de la grotesca teoria de la “refrigeració divina”, dels contrabandistes de l’illa de Man… És una novel.la intel.ligent i divertida. Sí conec, en canvi La misión Barsac, que rellegesc amb gust, perquè s’ha convocat el Dia de llegir Jules Verne per part de la Sociedad Hispánica Jules Verne. De Verne en parlaré dia 7 a Re-read, al nou local (31 de desembre, 13), a les 19,30 hores. La novel.la, pòstuma, crec, mostra el costat més desagradable i ja decadent de Verne (el racisme indubtable, les pàgines intranscendents, les descripcions feixugues…), però, també la seva decepció final pels usos perversos que hom pot fer de la Ciència i de la Tecnologia. Gran Verne! L’edició és d’Adiax. I també conec El mundo sumergido, de J. G. Ballard (Minotauro), que rellegiré encantat, ara que en vaig parlar fa unes entrades en relació amb el tema de la ficció-climàtica (Cli-Fi). O sigui que, endavant!